Data de caducitat

El diàleg del govern català amb Pedro Sánchez té data de caducitat. El president de la Generalitat va fixar ahir al novembre el límit en què espera una proposta sobre el dret d’autodeterminació per a Catalunya. Era la primera jornada del debat de política general i Quim Torra va llançar l’ultimàtum a un executiu del PSOE que, malgrat haver recuperat la relació amb la Generalitat, es nega a parlar d’un referèndum pactat. Si no s’aborda la qüestió, el PDeCAT i ERC li retiraran el suport al Congrés, advertia Torra. “Cal que el president d’Espanya prengui compromisos valents. Calen decisions i propostes concretes”, etzibava. O diàleg sobre l’autodeterminació o eleccions espanyoles. Vet aquí el dilema per als socialistes.

El president passava a l’ofensiva amb l’executiu de Sánchez el dia després de la commemoració del primer aniversari de l’1-O, marcada per la multitudinària manifestació reivindicativa, amb toc d’atenció al govern i incidents al Parlament inclosos. Torra hi respon obrint el que anomena “la fase constituent”, amb un fòrum per definir el futur país, però admet que la sentència del judici de l’1-O que al gener asseurà al banc dels acusats –els exiliats no, òbviament– divuit membres del govern, la mesa del Parlament, el president d’Òmnium i l’expresident de l’ANC ho condiciona tot. No s’acceptarà una sentència condemnatòria, avisa el president. Però, què es farà exactament? I aquí, el dilema català.