Club de males mares

El club de les males mares s’ha fet famós a les xarxes socials. Té més de 300.000 seguidors a Facebook i més de 49.000 a Twitter. El va fundar Laura Baena, que va veure com se l’allunyava del mercat laboral després de tenir un fill. No només és aquesta la reivindicació. Parlen de la conciliació laboral (de la real), parlen de no sentir-se culpable pel fet d’anar a treballar, de la falta de corresponsabilitat en les tasques de la llar, de l’absència de temps lliure, de la pressió per ser una superwoman, de la feina invisible, de la càrrega mental o dels horaris de les jornades laborals. Potser a alguns els poden semblar exagerades aquestes demandes i creuen que no cal organitzar una cursa reivindicativa i d’obstacles prevista per a aquest diumenge a Alcobendas (Madrid) i que també es celebrarà a Barcelona, Mataró o Badalona amb el lema #jonorenuncio. Segur? Les declaracions del candidat a presidir la CEOE, Antonio Garamendi, dient que les quotes obligatòries de dones als llocs directius podrien restar competitivitat a les empreses, en podrien ser un motiu de pes. Hi ha estadístiques que afirmen que sis de cada deu dones han de deixar la feina després de ser mares i que el 51% han trobat dificultats laborals. Aquestes dades revelen que difícilment una dona pot arribar a alts càrrecs directius. És allò que s’anomena el sostre de vidre i on es destapa la farsa de la igualtat entre homes i dones que ens venen des de petits.