El capità

L’altre dia vaig tenir l’honor de ser distingit amb l’Anxova d’Or, un reconeixement que l’Ajuntament de l’Escala i la unió de saladors i d’anxovers del municipi atorguen des de fa vint-i-vuit anys. És un acte senzill, distès i popular en el marc de la festa més especial i distintiva de la vila marinera, la de l’anxova. I entre parlaments, agraïments i tast d’anxova, no hi podien faltar les havaneres. El grup Oreig de Mar en va interpretar vuit, d’havaneres, i un servidor es va quedar pensant en la lletra d’una d’aquell repertori mariner: El capità. “Que senzill ser capità / Sota estrelles i a coberta / Tots en glan per mar oberta / I amb la lluna de costat. Quan el far no et sigui guia / Per què no ho volen els Déus. / Quan l’onada et trenqui a sobre / Quan et costi estar dempeus / Quan la mar bravi gelosa / I tremoli tot el casc / Quan la força et sigui escassa / Llavors sabràs quina traça / Li cal a un bon capità.” Ja sé que el símil mariner s’ha fet servir tantes vegades pel tema del procés de la independència i que al final no és que maregi, ja cansa. Però en aquest marc on em trobava diumenge, a l’Escala, a un pam del mar i amb aquesta tonada, ja em perdonaran però les referències eren tan clares i evidents que no me’n vaig poder estar. El vaixell ha rebut tants embats, hi ha tantes vies d’aigua obertes que n’hi hauria hagut prou per fer naufragar tota la tripulació. L’embarcació, però, es manté a flot, sura i no és poc. Alguns han saltat per la borda, d’altres, arran de l’abordatge que va rebre la nau, són ostatges de qui els voldria veure ofegats. Malgrat les adversitats –pròpies i alienes– i dels amotinaments en la tripulació, les veles, esquinçades, però gràcies a l’aire que bufa des dels pobles es manté el rumb cap endavant, sí però cap on i fins quan? No hi ha ningú al timó. Aquesta és la sensació que tinc i no crec que ens mereixem enfonsar-nos quan tot el poble com un sol home s’ha arremangat i ha remat en la direcció promesa i desitjada. Ara bé, si les ordres són confuses i contradictòries, on hem d’anar? Si no hi ha un far que ens guiï, si no hi ha un capità...