El menyspreu

Josep Bor­rell, el mateix que el 2015 es va lamen­tar amar­ga­ment i públi­ca­ment que la tele­visió pública cata­lana havia “vetat” la pre­sen­tació del seu lli­bre Las cuen­tas y los cuen­tos de la inde­pen­den­cia sim­ple­ment per des­pro­gra­mar una entre­vista, opta per no con­vi­dar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat al ter­cer fòrum regi­o­nal de la Unió per la Medi­terrània, dilluns a Bar­ce­lona. I ho argu­menta amb total tran­quil·litat. Reco­neix Bor­rell el vet sense la més mínima ver­go­nya i jus­ti­fica l’injus­ti­fi­ca­ble per no donar a Quim Torra “un esce­nari apro­piat perquè con­tinuï vili­pen­di­ant el bon nom d’Espa­nya i perquè no dis­tor­sionés aquesta reunió i la con­vertís en quel­com dife­rent del que ha de ser”. La tra­ducció al llen­guatge dels mor­tals és: si dius una cosa que no m’agrada, o que no com­par­teixo; jo, minis­tre d’Afers Estran­gers, et cen­suro. I el termòmetre de la democràcia a l’Estat espa­nyol que no para de bai­xar graus enmig del supo­sat des­gel entre l’exe­cu­tiu esta­tal i el català.

Bor­rell veta el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, la per­sona ele­gida pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, la pri­mera auto­ri­tat del país. Ho fa per motius ideològics i queda retra­tat davant tot­hom en una mos­tra d’into­lerància, pre­potència i menys­preu ins­ti­tu­ci­o­nal. És un menys­preu a una majo­ria de cata­lans que Bor­rell no vol ni sen­tir ni escol­tar. Però que, per desgràcia del minis­tre, hi són i hi seran.