El gest d’Iglesias

Com era d’esperar s’estan fent moltes lectures sobre la visita a la presó de Lledoners del líder de Podem, Pablo Iglesias, al president d’ERC, Oriol Junqueras. Els partits més conservadors s’han posat les mans al cap a l’hora d’interpretar que Iglesias era un emissari del govern de Pedro Sánchez que anava a negociar el pressupost general per aconseguir els nou vots d’ERC al Congrés. És possible. Tot i que amb aquesta malèvola interpretació caldrà que algun altre emissari del PSOE visiti Carles Puigdemont per aconseguir els vots dels vuit diputats del PDeCAT.

Els partits polítics amb seu a Madrid observen que el pes actual de Puigdemont, a l’exili, i Junqueras, a la presó, és màxim. Creuen que a Catalunya ningú fa res sense prèvia consulta als dos líders. Malgrat que segueixen desunits per la situació i per les discrepàncies mantingudes al llarg del procés.

Tot i les interpretacions i els possibles resultats que Pablo Iglesias aconseguís divendres en la visita a la presó de Lledoners, cal valorar positivament que aquest fet s’hagi produït. Com de ben segur que seria positiva, de moment llunyana, una visita d’algun polític espanyol a Waterloo. Fa temps que es va desvelar que Puigdemont i Pablo Iglesias s’havien intercanviat missatges telefònics. Un fet sense cap resultat.

L’independentisme i fins i tot el catalanisme ha trobat a faltar en els darrers anys del procés sobiranista l’escalf del progressisme espanyol. Sovint el seu pronunciament no ha anat més enllà de situar el problema dins el marc constitucional. Hi hagut moments de silenci del progressisme i dels intel·lectuals espanyols que han decebut la ciutadania catalana. Moments de soledat en què només s’escoltaven valents comentaris com el de l’exseleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, que va manifestar públicament que respectava, tot i que no compartia, l’independentisme i el dret a decidir. Fet que li va suposar diversos retrets. El gest d’Iglesias com el de fa uns dies del president de la Patronal, Joan Rosell, i el líder de la UGT, Pepe Álvarez, donen una visió més positiva que la de defensar només el marc constitucional.