Instruments

Quants ins­tru­ments ha inven­tat la huma­ni­tat? Ber­nard Sève, que ha escrit un estudi filosòfic sobre l’ins­tru­ment musi­cal, edi­tat a Acan­ti­lado, recull que són uns dotze mil, i, d’aquests, deu mil són extra­eu­ro­peus. I par­lem d’ins­tru­ments tra­di­ci­o­nals, si hi afe­gim els elec­troacústics i digi­tals això es dis­para i molt. Els lutier de Casa Par­ra­mon, que tenen el seu esta­bli­ment al car­rer del Carme de Bar­ce­lona des del 1897 en el que és un veri­ta­ble tem­ple de la cons­trucció i repa­ració, segur que també n’han vist pas­sar milers, i podrien com­ple­men­tar la tesi d’aquest pro­fes­sor d’estètica francès, que sosté que podem par­lar de “la con­dició orga­nològica” de la música, perquè els ins­tru­ments, que seguei­xen sent neces­sa­ris un cop ja s’ha com­post una peça, a diferència del que passa amb altres dis­ci­pli­nes artísti­ques. És per això que els ins­tru­ments merei­xen un lloc espe­cial d’entre la resta d’eines huma­nes.

I gent com ara Ramon Pinto, lutier que va diri­gir Casa Par­ra­mon fins al 2008, i que ha mort aquest mes d’octu­bre, ho podria con­fir­mar. Mans que tre­ba­llen les eines, els ins­tru­ments, perquè altres mans les facin fun­ci­o­nar. Tota una vida entre cor­des i fus­tes, arcs i ponts. En música, diu Sève, l’ins­tru­ment és un ins­tru­ment d’existència: fa exis­tir l’obra durant el seu temps de durada.

Escric men­tre escolto el nou disc d’Els Pets, Som. És la repro­ducció d’aquest nou disc que s’ha fet espe­rar cinc anys. Els temps de la música, que és arreu com la poe­sia, són diver­sos. La síntesi d’una cançó, una història que podrem veure damunt d’un esce­nari, en con­cert, amb aquells ins­tru­ments que les han fet, i amb el gest que sovint els músics bus­quen arren­car de la seva eina.

Diuen que Kas­hoggi, el peri­o­dista sau­dita que van escor­xar a l’ambai­xada del seu país a Istan­bul, a Tur­quia, va ago­nit­zar durant set minuts. Els seus assas­sins van posar música a la seva acció bru­tal. La música que tapava els seus crits i esgar­ri­fan­ces. Qui­nes altres eines de tor­tura i de mort van fer ser­vir els bot­xins al ser­vei del príncep hereu? També inven­ta­des per la huma­ni­tat, aquesta que és capaç de gene­rar el més sublim i artístic, i el més esgar­rifós i abo­mi­na­ble. També som així.