Pedro i Soraya

Com combatre el descrèdit de la política? Probablement fent tot el contrari del que fan els partits polítics majoritaris a Espanya. No fa ni quatre dies que el PSOE va promoure una moció de censura per remoure un govern tacat de corrupció. Ara, el líder del PSOE ofereix personalment un lloc al Consell d’Estat a la número dos d’aquell govern que va foragitar. Si la corrupció inhabilitava Soraya Sáenz de Santamaría per governar, no és obstacle per ocupar un lloc en una de les institucions de l’Estat que ha de revisar les accions més significatives del govern?

El Consell d’Estat és un cementiri d’elefants farcit de polítics caducats, que emet informes merament consultius. Rodríguez Zapatero va promoure una reforma que fa que els expresidents del govern d’Espanya passin a ser-ne membres vitalicis, amb una recompensa d’uns 100.000 euros anuals. Pas malament. Com passa amb tots els aparells de l’Estat, el Consell només actua amb rapidesa per tallar les ales a Catalunya, com quan s’ha de recórrer al Constitucional contra lleis aprovades al Parlament català. En altres temes no és tan veloç. Per emetre l’informe que responsabilitzava el Ministeri de Defensa espanyol de l’accident de l’avió Yak-42 on van morir 62 militars, va trigar 13 anys.

El fet que Pedro Sánchez nomeni per decret Soraya Sáenz de Santamaría membre del Consell d’Estat és una prova més que demostra que els partits estatals que representen més de dues terceres parts de l’electorat espanyol pensen el mateix en allò fonamental: el model unitari d’Estat, la monarquia, la negació de la diversitat, la supremacia de la llengua castellana, etcètera. Es poden barallar molt pels matisos a l’hora de fer política al Congrés, al Senat o als mitjans de comunicació, però en el fons saben que són iguals, per això troben d’allò més natural que Pedro Sánchez col·loqui Soraya en un lloc clau de l’aparell de l’administració.