Immigració

Algu­nes refle­xi­ons, dub­tes i pre­gun­tes, molt esquemàtiques en funció de l’espai, d’un tema molt com­plex com és el de la immi­gració. Pri­mer de tot, la soci­al­de­mocràcia tra­di­ci­o­nal, i fins i tot la soci­al­de­mocràcia tipus Syriza –amb mati­sos segons els par­tits i països en aquest cas– han optat per fer la mateixa (o molt sem­blant) política immi­gratòria que la dreta (també l’extrema amb més show mediàtic) con­ser­va­dora, almenys a Europa: reduir els flu­xos migra­to­ris amb un con­trol més estricte de fron­te­res i sub­ven­ci­o­nar alguns països limítrofs per tal que hi retin­guin els immi­grants, tant els refu­gi­ats que pro­ve­nen de les zones de guerra com els immi­grants econòmics que venen dels països més pobres.

Per con­tra, mol­tes per­so­nes, espe­ci­al­ment les que pro­ve­nen d’un entorn d’esquerra anti­ca­pi­ta­lista, ten­dim a veure amb bons ulls l’estratègia d’aco­llir tot­hom, tant els refu­gi­ats de les guer­res com els immi­grants econòmics. Tan­ma­teix, no sé si som ple­na­ment cons­ci­ents del que això sig­ni­fica. D’una banda, tinc la sen­sació (perquè no en tinc dades) que una part impor­tant dels refu­gi­ats i immi­grants que arri­ben i es que­den tenen una certa for­mació, cul­tura i fins i tot nivell econòmic (són els que més interes­sen als països que els reben). En canvi, els més pobres i menys for­mats sovint són retor­nats imme­di­a­ta­ment als seus països d’ori­gen, i quan es que­den es veuen obli­gats a accep­tar tre­balls mal pagats, tem­po­rals, amb con­di­ci­ons de tre­ball dolen­tes o s’han de bus­car la vida fent de man­ters o altres coses sem­blants. Si aquesta hipòtesi és certa, sem­bla clar que s’està pri­vant de força de tre­ball for­mada i qua­li­fi­cada els seus països d’ori­gen, fent més difícil que aquests puguin sor­tir de la seva situ­ació de pobresa i sub­desen­vo­lu­pa­ment. Em pre­gunto si amb això estem aju­dant real­ment refu­gi­ats, immi­grants i, sobre­tot, els seus països d’ori­gen.

D’altra banda, i més impor­tant, cal ser cons­ci­ents que aco­llir tot­hom suposa ser capaç de fer (i finançar) mol­tes coses: que els nens dels immi­grants puguin anar a l’escola, que tots ells puguin apren­dre la llen­gua gratuïtament, que cal­dran més habi­tat­ges de caràcter social, que hau­ran de ser ate­sos per la sani­tat pública, que la seva arri­bada no sigui apro­fi­tada pels empre­sa­ris per a reduir els sala­ris i empit­jo­rar les rela­ci­ons de tre­ball dels tre­ba­lla­dors autòctons, i tan­tes altres. És a dir, aco­llir tot­hom vol dir fer unes polítiques econòmiques i soci­als glo­bals que per­me­tin acon­se­guir tots aquests objec­tius. I tenir els recur­sos econòmics neces­sa­ris per a finançar-les, o sigui aug­men­tar alguns impos­tos o imple­men­tar-ne de nous que, de forma lògica i raci­o­nal, hau­rien de pagar prin­ci­pal­ment els que més tenen: qui obté més ingres­sos i qui té més patri­moni/riquesa. I dis­po­sar d’un sis­tema finan­cer que, en lloc de dedi­car-se a les acti­vi­tats espe­cu­la­ti­ves, financi les acti­vi­tats pro­duc­ti­ves i resti al ser­vei de la majo­ria. En aquest cas, vol­dria dir aju­dar a finançar les esmen­ta­des polítiques econòmiques i soci­als. Les pre­gun­tes són: és pos­si­ble això en el marc d’una eco­no­mia capi­ta­lista (causa prin­ci­pal de les guer­res i la pobresa) com les que pre­do­mi­nen a Europa i en el marc de la coti­lla que suposa la Unió Euro­pea i el euro? Sin­ce­ra­ment, crec que no. No cal­dria, doncs, un canvi radi­cal, no pura­ment refor­mista, en les rela­ci­ons econòmiques i soci­als dels països euro­peus i en l’orga­nit­zació supra­na­ci­o­nal euro­pea per a acon­se­guir real­ment aquests objec­tius? Amb fran­quesa, crec que sí.