Aversió venjativa

Hilari Raguer, his­to­ri­a­dor i monjo de Mont­ser­rat, recorda que el seu pro­fes­sor de ciències polítiques de la Sor­bona, Mau­rice Duver­guer, deia: “Les idees polítiques que difícil­ment es can­vi­a­ran en la resta de la vida, ens les incul­quen a l’escola primària par­lant de la història naci­o­nal, perquè és lla­vors quan se’ns diu qui són els bons i qui els dolents.” Tenint en compte que en el cas nos­tre la història la va escriure i impo­sar, durant qua­tre llar­gues dècades, la dic­ta­dura del col­pista gene­ral Franco i que pre­te­nen seguir-la impo­sant els seus hereus, la direcció del PP de Pablo Casado, o la de Cs d’Albert Rivera, com també el nou par­tit ultra­dretà Vox, dels cama­ra­des d’Alejo Vidal Qua­dras que, des­con­tents amb la poca radi­ca­li­tat del PP, pre­te­nen per­pe­tuar el fran­quisme pur. Uns i altres, òbvi­a­ment, ben finançats per l’esta­blish­ment madri­leny, o sigui l’oli­gar­quia i els poders fàctics (monar­quia, mili­tars, for­ces d’ordre públic, banca, cúpula del poder judi­cial, jun­ta­ment amb els empre­sa­ris de la CEOE i la cúpula de la jerar­quia eclesiàstica) que, ben asses­so­rats per l’expre­si­dent Aznar, són en rea­li­tat els qui mouen els fils i qui orde­nen el que han de fer els polítics del govern o els magis­trats del poder judi­cial.

És evi­dent que tots o la immensa majo­ria de l’esmen­tat esta­blish­ment varen ser (aquests sí) adoc­tri­nats en les esco­les dels ven­ce­dors, que esmenta Hilari Raguer. La con­seqüència és que tots ells exte­ri­o­rit­zen un odi i una cata­la­nofòbia con­tra Cata­lu­nya, con­tra els cata­lans i con­tra el que és la nos­tra cul­tura, la nos­tra llen­gua, el nos­tre tarannà pacífic i democràtic. No obs­tant, el que menys supor­ten és la nos­tra irre­duc­ti­ble volun­tat d’inde­pen­dit­zar-nos, car ens con­si­de­ren una colònia de la seva pro­pi­e­tat. Jus­ta­ment la nos­tra ferma acti­tud fou el que va empènyer les seves tes­tos­te­ro­nes a visu­a­lit­zar, davant el món sen­cer, el seu autèntic ros­tre tota­li­tari i repres­siu, i de rebot la greu feblesa democràtica del Regne d’Espa­nya, que, impúdica­ment, vul­nera tots els drets humans.

En aquest mise­ra­ble epi­sodi cal incloure-hi el PSOE, avui en el govern, que donà suport al mons­truós 155 i als mal inten­ci­o­nats empre­so­na­ment de quasi la tota­li­tat del govern o l’exili per a la resta i altres ciu­ta­dans, sense que s’hagin mogut gens, per rever­tir aquesta arbitrària i injusta actu­ació del TS. Això sí, seguei­xen ofe­rint-nos, igno­mi­ni­o­sa­ment, una pírrica millora econòmica per apro­var-los els pres­su­pos­tos. Sánchez, igual que Rajoy, també judi­ci­a­litza els acords del Par­la­ment i, supo­sa­da­ment, deu ava­lar la ven­jança impúdica del poder judi­cial i l’actu­ació del magis­trat Lla­rena, donat el silenci sos­pitós de la nova fis­cal gene­ral. No deu ser que, pot­ser, també el PSOE està d’acord a ani­qui­lar la nos­tra nació?