Temporada Alta

Veig en un impor­tant diari de Madrid un ampli repor­tatge sobre l’estrena immi­nent d’una obra belga a Girona, a Tem­po­rada Alta. Aquest fes­ti­val nas­cut a Salt fa vint-i-sis anys gràcies a l’espe­rit visi­o­nari de Sal­va­dor Sunyer, Josep Domènech i el mala­gua­nyat Quim Masó és vist ara com un feno­men inter­na­ci­o­nal. Com s’explica això, em solen pre­gun­tar gent que em saben fill de Salt? Un mira­cle de l’exigu equip que ges­ti­ona la comu­ni­cació del fes­ti­val? Les dues (!) per­so­nes de pro­ducció són dones amb poders màgics? etc. etc. Alguns em recor­den que per mun­tar el Fes­ti­val d’Avinyó hi ha grans ofi­ci­nes a París tot l’any. Un pro­ducte dis­se­nyat a la capi­tal que s’exporta a una ciu­tat monu­men­tal. Tem­po­rada Alta repre­senta el movi­ment invers. Del poble (gens monu­men­tal) cap a Girona i les capi­tals que cal­guin. L’èxit i el reco­nei­xe­ment gene­ra­lit­zat de Tem­po­rada Alta prové d’haver començat pel propi ter­ri­tori, amb les ofi­ci­nes al mateix tea­tre de Salt i la volun­tat pri­o­ritària de fide­lit­zar el públic de l’entorn gironí. La lle­ial­tat del fes­ti­val amb la seva gent sem­pre ha estat clara: invo­lu­crant els immi­grants que viuen a Salt en un mun­tatge memo­ra­ble d’Àlex Rigola o man­te­nint vin­cles per­ma­nents amb les esco­les del poble. N’hi ha una, però, que és pot­ser la més entra­nya­ble i sig­ni­fi­ca­tiva. De les dot­ze­nes d’entre­vis­tes als mit­jans que li toquen al direc­tor del fes­ti­val, Sal­va­dor Sunyer posa tota l’ener­gia en la que li fan cada any a Ràdio Salt en el pro­grama set­ma­nal d’un grup d’interns fixos del psi­quiàtric. El mani­comi de Salt ha estat ins­ti­tució d’àmbit pro­vin­cial des del temps de Ber­trana i el seu Jo!, Memòries d’un metge filòsof. El nom del pro­grama radiofònic dis­sipa qual­se­vol temp­tació de cor­recció política: “Ens patina l’embra­gue”. La frase evoca la que va gua­nyar un con­curs d’eslògans pel poble quan Sunyer era ado­les­cent: Salt: melic de l’esqui­zofrènia cre­a­dora. En l’assumpció que Sunyer ha fet del pecu­liar espe­rit del seu poble i la seva gent hi ha la clau de la inter­na­ci­o­na­lit­zació del fes­ti­val.