El genuí Damià Escuder

Un dels actes més relle­vants de Fires, pot­ser massa poc cone­gut, és l’expo­sició que s’inau­gura cada any al Museu d’Història de Girona, que ara diri­geix Sílvia Pla­nas Marcé. Si el 2017 es va pre­sen­tar la magnífica expo­sició El desig de viure i escriure, dedi­cada a Pru­denci i Aurora Ber­trana, dis­sabte pas­sat es va inau­gu­rar Damià Escu­der, totes les vides, una mos­tra comis­sa­ri­ada per M. Lluïsa Faxe­das i dis­se­nyada per 3car­me33 de Sílvia Mus­quera i Pep Cana­leta, que ve a fer justícia a un dels giro­nins més il·lus­tres del segle XX i més des­co­ne­gut pel gran públic. Artista, poeta, filòsof, químic, místic, còsmic, guru, mes­tre, hippy, lli­ber­tari, paci­fista, cristià, budista, català..., són alguns dels qua­li­fi­ca­tius que se li poden atri­buir, però n’hi ha molts més. La pri­mera per­sona que em va par­lar d’en Damià va ser l’Enric Marquès, però no m’hi vaig arri­bar a rela­ci­o­nar. Eren els temps de l’Assem­blea Democràtica d’Artis­tes de Girona, de la qual van ser mem­bres fun­da­dors. En Damià també for­mava part de l’Assem­blea de Cata­lu­nya i era dels que pen­sa­ven que no s’havia d’haver dis­solt. Només havíem coin­ci­dit pel car­rer, amb el seu posat espe­ri­tat, els ulls que sobre­sor­tien i la barba i els cabells roigs arris­sats, a mig camí entre Van Gogh i Bukowski. Una prova de la com­ple­xi­tat de la seva figura és que a la inau­gu­ració del dia 27 hi van assis­tir, molt dis­cre­ta­ment això sí, Jordi Pujol i Marta Fer­ru­sola, i quan tot­hom feia cap a dinar, Pau Riba amb la seva com­pa­nya. Damià Escu­der havia tin­gut amis­tat amb tots dos. Detin­gut pels fets de Palau del 1960, va ser inter­ro­gat i tor­tu­rat. El 1962, arran de la vaga de La Maqui­nista, va ser empre­so­nat pel fet de ser mem­bre del FOC. En aquells temps va conèixer Pujol. A finals dels sei­xanta, Pau Riba, Jaume Sisa i altres joves de la con­tra­cul­tura cata­lana el tenien de refe­rent, ja que l’artista i filòsof gironí va ser un pre­cur­sor de la cul­tura hippy i de l’àcid lisèrgic, i se’l con­si­dera un dels intro­duc­tors de l’LSD. Va viure en comu­nes i també va ser pio­ner a Eivissa i For­men­tera.

Al vol­tant de la mos­tra es farà un cicle de con­ferències a càrrec de Joa­quim Nadal, Jaume Vidal, Xevi Pla­nas i Berta Mene­ses, i una taula rodona amb com­panys i amics d’en Damià. Hi haurà visi­tes comen­ta­des i dos con­certs, un d’acústic, a càrrec de Pau Riba, i un de música sufí, amb el grup Aslan. Abans de cloure’s l’expo­sició, el 10 de març del 2019, es pre­sen­tarà el catàleg. No us ho per­deu.