Opinió

De reüll

Debats

El debat de la llista unitària emergeix cada cop que hi ha eleccions a la vista

Hi ha debats constructius, espinosos, necessaris, accessoris i també n’hi ha de recurrents. D’aquells que apareixen cada cert temps. El de la llista conjunta de l’independentisme podria incloure’s en l’última de les categories i segurament en d’altres. Emergeix cada cop que hi ha eleccions a la vista, i les properes municipals i les europees no són cap excepció. Aflora malgrat que les posicions són diàfanes, de fa temps. El PDeCAT i Junts per Catalunya són partidaris d’aglutinar l’independentisme en una sola llista i Esquerra i la CUP aposten per candidatures separades. Que no hi hagi novetat no impedeix ni la polèmica ni la pressió, comicis rere comicis.

La designació d’Oriol Junqueras com a candidat dels republicans a les europees deixa clara la voluntat de la formació de presentar-s’hi en solitari. Però Elsa Artadi ja ha obert la porta a l’opció que una possible llista conjunta fos encapçalada pel president d’ERC, privat de llibertat des de fa un any, ara a Lledoners. Els republicans no volen ni sentir a parlar d’aquesta possibilitat. Els uns defensen que una única candidatura té més força i obtindria millors resultats, sobretot davant l’unionisme. Els altres, que els números afavoreixen les llistes separades, que, a més, visualitzen la pluralitat de l’independentisme. Tothom té raó i raons legítimes. Reapareixen i s’encallen cada cop que s’albiren eleccions. I eviten que el de llista unitària o llistes separades vagi al calaix dels debats superats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.