Debats

Hi ha debats cons­truc­tius, espi­no­sos, neces­sa­ris, acces­so­ris i també n’hi ha de recur­rents. D’aquells que apa­rei­xen cada cert temps. El de la llista con­junta de l’inde­pen­den­tisme podria incloure’s en l’última de les cate­go­ries i segu­ra­ment en d’altres. Emer­geix cada cop que hi ha elec­ci­ons a la vista, i les pro­pe­res muni­ci­pals i les euro­pees no són cap excepció. Aflora mal­grat que les posi­ci­ons són diàfanes, de fa temps. El PDe­CAT i Junts per Cata­lu­nya són par­ti­da­ris d’aglu­ti­nar l’inde­pen­den­tisme en una sola llista i Esquerra i la CUP apos­ten per can­di­da­tu­res sepa­ra­des. Que no hi hagi nove­tat no impe­deix ni la polèmica ni la pressió, comi­cis rere comi­cis.

La desig­nació d’Oriol Jun­que­ras com a can­di­dat dels repu­bli­cans a les euro­pees deixa clara la volun­tat de la for­mació de pre­sen­tar-s’hi en soli­tari. Però Elsa Artadi ja ha obert la porta a l’opció que una pos­si­ble llista con­junta fos encapçalada pel pre­si­dent d’ERC, pri­vat de lli­ber­tat des de fa un any, ara a Lle­do­ners. Els repu­bli­cans no volen ni sen­tir a par­lar d’aquesta pos­si­bi­li­tat. Els uns defen­sen que una única can­di­da­tura té més força i obtin­dria millors resul­tats, sobre­tot davant l’uni­o­nisme. Els altres, que els números afa­vo­rei­xen les llis­tes sepa­ra­des, que, a més, visu­a­lit­zen la plu­ra­li­tat de l’inde­pen­den­tisme. Tot­hom té raó i raons legítimes. Rea­pa­rei­xen i s’enca­llen cada cop que s’albi­ren elec­ci­ons. I evi­ten que el de llista unitària o llis­tes sepa­ra­des vagi al calaix dels debats superats.