La Casa Màgica

Fa pocs dies, amb una colla d’amigues i amics vam visitar la Casa Màgica que l’il·lusionista Xevi té a Santa Cristina d’Aro. Abans de res vull dir que em sembla un gran contrasentit que a casa nostra tinguem un museu de la màgia tan important i exclusiu i no estigui en els primers llocs del rànquing de visitants i valoracions del nostre patrimoni més curiós i original. Si no conegués en Xevi des de fa anys, a la Casa Màgica em preguntaria quina mena de personatge hi ha darrere tot allò, com és el qui ha ideat i creat aquesta casa única a tot el país, per què ho ha fet i què n’espera. Però tinc la sort de conèixer el personatge. No és cap secret, però vull tornar a dir que en Xevi ha estat un pioner en tot allò que té a veure amb la seva professió d’il·lusionista: pioner de la màgia a casa nostra, pioner a editar el primer llibre de màgia en català, de portar la màgia a les escoles i a la ràdio, el primer gironí que ha escampat el nom de Catalunya i Santa Cristina arreu del món, etc. I sobretot pioner en aquest gran museu que va inaugurar al seu poble, Santa Cristina d’Aro, l’any 2002. Molta gent ho sap, però no n’hi ha prou: s’ha de dir una altra vegada que és el museu que conté més material exposat, el més original i el més gran, ja que supera els de Londres, Hollywood i París.

I una màgia ben excepcional és que la Casa Màgica, feta amb l’esforç d’en Xevi i la seva família, es manté sense cap tipus de subvenció, i no em diguin que això, avui, no és pura màgia. Ell ho retreu amb orgull, però és inexplicable que no tingui el reconeixement de les institucions que el seu museu mereix. No té el reconeixement ni tan sols en l’àmbit de visita perquè, tot i que la llista de visitants és extensa, il·lustre i distingida, hi falta el nom de moltes autoritats nostrades, d’institucions supramunicipals. És una mica allò que deia el senyor Pla: quantitat de gent va a Carcassona, a Montecarlo, a Tailàndia i demani, i no els ha interessat mai la catedral de Girona o el poblat ibèric d’Ullastret. La visita a la Casa Màgica no s’oblida pas així com així, però el mateix Xevi diu, amb raó, que no es pot explicar el que s’hi ha vist, només es pot dir, a qui ho pregunti, que vingui a veure-ho tot plegat. I això no és pas propaganda, sinó la pura realitat. En Xevi no enganya, tot i que només els il·lusionistes tenen el privilegi atorgat per Déu de poder enganyar la gent i no pecar.