“No passaran!”

“¡No pasarán!”, va cri­dar Dolo­res Ibárruri, La Pasi­o­na­ria, durant l’asset­ja­ment de Madrid en la Guerra del 36. “¡No pasarán!”, “They shall not pass!”, “Sie kom­men nicht durch!”, “On ne passe pas!” No pas­sa­ran ni a Cata­lu­nya ni a Navarra amb els seus actes ultres i popu­lis­tes com ara l’orga­nit­zat a Alt­sasu per Cs. No acon­se­gui­ran enter­rar l’1-O amb peti­ci­ons de penes indig­nes que només evi­den­cien la inca­pa­ci­tat de l’Estat a tro­bar solu­ci­ons democràtiques, ni la soli­da­ri­tat d’un poble amb el seu jovent com fa Alt­sasu amb vuit dels seus joves. Amb con­dem­nes indig­nes avançareu “de for­ta­lesa en for­ta­lesa, però, què hi fa? si queda en peu quel­com més fort: nos­tra fer­mesa! Per’xò can­tem: per mes que feu, no pas­sa­reu!”, com diu el poema d’Apel·les Mes­tres.