Triplicats

En els anys de l’autonomia assentada i bipartidista, els catalans ho teníem tot duplicat. L’observació no és nova. L’han feta altres i jo mateix l’he repetida alguna vegada. Hi havia Montserrat per als convergents i Poblet per als socialistes, tal com Tarradellas els havia predicat; hi havia la Generalitat per als uns i la Diputació per als altres; hi havia TV3 i BTV, Dalí i Picasso, Raimon i Serrat... De vegades la duplicació no obeïa a matisos polítics, almenys estrictament, fet que indica que, la dualitat, la portem a la sang i ens agrada discutir en qüestió de preferències: Mònica Terribas i Jordi Basté, la Catalunya Vella i la Nova, els sardanistes i els castellers, la Cova del Drac i Zeleste, el Nacional i el Lliure, Barcelona i Girona, Tarragona i Reus. A Barcelona: sentit Besòs i sentit Llobregat. Menorca i Eivissa (un cop a Menorca, Maó i Ciutadella). En literatura, Pla i Bladé, Carner i Riba, Porcel i Pedrolo, Espriu i Martí i Pol... I el Barça i l’Espanyol, és clar... Vaig fent ús de la conjunció i però potser seria preferible la o perquè molts cops hi ha exclusió. La gastronomia dona molt de si: arròs a la cassola o paella, arròs o fideuada, pit o cuixa, gambes de Palamós o d’Arenys, xató o un raig d’oli, vi ranci o vi dolç, cafè o tallat, Freixenet o Codorniu, Ferran Adrià o Carme Ruscalleda... Els avis, per mantenir la pau a taula, van crear el mar i muntanya, convivència de la carn i el peix. Per postres, el pijama, armistici entre els partidaris del gelat i els de la fruita. Però quin vi havia d’acompanyar el mar i muntanya? El blanc? El negre?

No hauríem pensat mai que tindríem dos presidents de la Generalitat, l’un a Barcelona i l’altre a Waterloo. Sembla que seguim la tradició però és fruit d’un drama. El “procés” ho ha alterat tot. L’autonomisme i el bipartidisme han caigut, Ferran Adrià i Carme Ruscalleda han plegat, l’olla és barrejada. Anem cap a la triplicació: els partits independentistes són tres; els unionistes, també. Poder legislatiu, judicial i executiu, a la contra. Rebel·lió, sedició i malversació. Senyera, estelada o bandera espanyola; corbata, camisa o samarreta; el Barça, l’Espanyol i el Girona. Josep Cuní és una alternativa matinal a Basté i Terribas. Torra, Puigdemont o Junqueras. Els dos presidents han presentat tres instruments “republicans”, un dirigit per Lluís Llach. Raimon, Serrat i Llach. Molta gent s’ha confós. És clar: són més assequibles els arguments binaris. Puigdemont i Torra estan enfrontats amb Junqueras,. Hauran tots tres de saber ordenar la complexitat pròpia i la general del país si no volen que multipliquem per quatre o més i entrem en el desori, Estrella, San Miguel, Moritz o cerveses artesanes. La mare de totes les repúbliques va generar un eslògan trinitari nítid: llibertat, igualtat i fraternitat. Potser vi rosat?