‘Oliba episcopus’

El Museu Epis­co­pal de Vic dedica a Oliba de Cer­da­nya (971-1046) una expo­sició amb motiu del mil·lenari de la seva orde­nació com a bisbe d’Osona l’any 1018. Marc Sureda i Jubany és el comis­sari de l’expo­sició i alhora direc­tor del catàleg de la mos­tra. L’expo­sició es pot veure des del 27 d’octu­bre fins al 10 de febrer del 2019. La pro­posta expo­si­tiva i inter­pre­ta­tiva que es fa és de les que són més habi­tu­als als grans museus ita­li­ans, fran­ce­sos, angle­sos o ale­manys que als nos­tres.

Faig aquesta afir­mació per subrat­llar la volun­tat de revi­sar el lle­gat del bisbe Oliba i situar-lo ade­qua­da­ment en un con­text gene­ral d’un moment en què s’acaba el que podríem dir-ne un cert ordre caro­lingi d’Europa i s’avança cap a la feu­da­li­tat pri­me­renca. I ho faig també per dei­xar constància de l’esforç reei­xit de mos­trar-nos un con­junt de peces que o bé es rela­ci­o­nen de manera directa amb el bisbe i abat Oliba o per les seves carac­terísti­ques i datació ens aju­den a enten­dre millor el rere­fons més essen­cial de la mos­tra. Les pro­cedències inter­na­ci­o­nals de mol­tes de les peces acre­di­ten el valor expli­ca­tiu del seu préstec.

Marc Sureda ens recorda que Oliba va ser ele­git abat de Ripoll i de Cuixà l’any 1008 però ens insis­teix que és en la con­dició epis­co­pal que des­plega totes les seves poten­ci­a­li­tats. És com a bisbe que és “cons­truc­tor d’edi­fi­cis i obres d’art sacre”, “pro­mo­tor cul­tu­ral” i “dipo­si­tari de l’auto­ri­tat pública”. La sola con­tem­plació de les tres Bíblies –la de Ripoll, ara a la Bibli­o­teca Apostòlica Vati­cana; la de Roda, ara a la Bibli­o­teca Naci­o­nal de París, i la de Sant Miquel de Fluvià (un foli de l’Arxiu Muni­ci­pal de Banyo­les)– ja jus­ti­fica una visita. El catàleg edi­tat, els estu­dis que conté i el Congrés con­vo­cat ens mos­tren un moment pletòric de Vic i la per­so­na­li­tat sin­gu­lar d’un comte bisbe.