La dreta triomfant

El fracàs de Ciudadanos anirà veient-se amb el temps. Neixen a Catalunya i tenen com a primer objectiu reduir Catalunya a una província (pro vincere, en llatí: terra conquerida), volen anorrear la seva llengua i totes les seves escasses llibertats. Són el sipais, que a l’Índia es van apuntar d’immediat a les tropes angleses que els havien conquerit. A més és una dreta grollera, que acusa sense immutar-se dels pitjors delictes la gent que pacíficament opina sobre el seu futur: l’arrel de la democràcia.

En canvi el PP, que fins ara estava en unes mans cobejoses, que ha protagonitzat la corrupció més fastuosa del món, i sobretot d’Europa, i que fins ara tenia uns cervells que eren fàcils de caricaturitzar, sembla que està renaixent.

A nosaltres no ens convé gens que gent espavilada condueixi la dreta espanyola. Estem farts, després de més de tres segles, de sentir unes lloances forassenyades d’Espanya i ocultar els mèrits dels catalans –que al llarg de la història n’ha tingut uns quants, de mèrits: com, si no, hauria sobreviscut la llengua?–. Ara un, ara l’altre van caient els corruptes i els que tenen un cervell minúscul i engolat, també.

Imagino, però, que els vells costums no s’abandonen tan fàcilment. És cert que la dreta, i fins i tot l’extrema dreta està triomfant arreu –ha arribat a països tan influents com els Estats Units!–, i això és una pèssima notícia. Com si allò que ens havien explicat de petits del pèndol de la història fos una realitat: anem abandonant les idees de progrés i ens esforcem en pràctiques violentes, en el foment de l’odi i en la xenofòbia (no em digueu que no heu reconegut les sigles dels tres mots)?

Necessitem que els intel·lectuals espanyols es despertin, que les emocions col·lectives catalanes tinguin un rumb consensuat i racional. Necessitem, en suma, derrotar una dreta que des del 36 ens ha esclafat: els diners, la vida i la dignitat. Sí, ho necessitem.