Invisibles a Europa

És dece­be­dor viat­jar per Europa i haver d'expli­car un cop i un altre que la llen­gua que par­les no és l'espa­nyol, sinó una que es diu català i que és par­lada des de fa molts anys per uns quants mili­ons de per­so­nes, que som una antiga nació... etcètera, etcètera... Par­lant en català per Europa m'han pres sovint per italià i en altres oca­si­ons per por­tuguès i fins i tot per romanès. Gai­rebé mai per català. Els cata­lans, mal­grat el Barça, la política pujo­lista d'ajun­tar-se amb les regi­ons cap­da­van­te­res, la presència a la Fira del Lli­bre de Frank­furt o les «ambai­xa­des» actu­als, con­ti­nuem essent invi­si­bles a Europa. Mal­grat tenir una llen­gua, una cul­tura i un poten­cial econòmic supe­rior a mol­tes d'altres naci­ons i estats del vell con­ti­nent. Una nova prova la vam tenir l'altre dia amb tot això dels bom­bers con­fo­sos per mem­bres d'ETA. Els va dela­tar un poli­cia reti­rat perquè va sos­pi­tar d'uns espa­nyols que no par­la­ven espa­nyol! És clar, no sabia que hi ha una quarta part dels espa­nyols que no par­len espa­nyol. Doncs, pot­ser que ens espa­vi­lem d'una vegada i posem fi a la ignorància. Que encara es pen­sa­ran que som d'ETA!