Calgary i Sion, l’exemple

El 56,4% dels habitants de la ciutat canadenca de Calgary que van votar en el referèndum de dimarts passat van mostrar el seu rebuig al fet que la ciutat més gran de l’estat d’Alberta pugui acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern de l’any 2026. I parlem d’un referèndum que va arribar a un gens menyspreable, per a una consulta no vinculant, 40% de participació. Calgary no és la primera ciutat que refusa acollir els Jocs d’hivern del 2026 per la via del referèndum. Anteriorment, al juny, ho havia fet la ciutat Suïssa de Sion. Allà es va votar a la ciutat, i un 61% dels que van exercir els seu dret, cosa habitual al país helvètic, van optar pel no, i al cantó, Valais, on el 54% també van optar per la negativa. I fins i tot anteriorment hi havia hagut un altre no democràtic, a Innsbruck, la capital del Tirol austríac. En aquest cas, però, el referèndum va ser previ a presentar la seva precandidatura.

Vist aquest panorama, al Comitè Olímpic Internacional (COI) només li queden les cartes, complicades, de Milà i Estocolm, després que ells mateixos descartessin, a l’octubre, la candidatura turca d’Erzurum, per no reunir els estàndards de qualitat exigits; que Sapporo, al Japó, hagi optat per retirar-se després dels efectes del terratrèmol de setembre, i que Graz, a Àustria, fos retirada pels seus impulsors perquè no tenia el suport del govern regional. Aquest fet, la manca de candidatures, no és nou i ja es va viure amb els Jocs d’estiu, que només tenien, contra el que passava fa uns anys, dos candidats: París i Los Angeles.

Aquest fet posa sobre la taula la possibilitat que el COI, que en la reunió d’octubre va avalar la candidatura de Barcelona 2030, demani que l’avanci i, això segur, li dona més possibilitats de triomf, de ser triada, de cara a aquella data. En aquest punt, trobaríem arguments a favor (reequilibri territorial, inversió en infraestructures, promoció exterior...) i en contra (excessiva despesa en un moment, encara, de retallades, manca de tradició en esports d’hivern, manca de coherència amb el futur previst a les estacions d’esquí amb el canvi climàtic...) però el fonamental és que Catalunya té dret a decidir, en un referèndum, si vol embrancar-se en aquesta aventura. I això permetria un debat amb arguments del sí i del no, un fet prou inhabitual darrerament.