Queda’t, Ignacio!

Diu el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que estiguem tranquils, que el seu partit no només controlarà “des del darrere” la sala segona del TC, que és la que jutjarà l’1-O, sinó també la sala 61, que és la sala especial que té entre les seves atribucions la d’il·legalitzar partits polítics, com va ser el cas d’Herri Batasuna en el seu moment i, per què no, ves a saber si més endavant no podria ser el cas d’alguna altra formació díscola amb la Constitució. Cosidó, que és aquest senyor que a banda de diputat del PP és també exdirector general de la Policia (caram!), galleja en un xat dels populars que ho té tot controlat (“ha estat una jugada estupenda que he viscut des de primera línia”, arriba a dir referint-se al pacte entre el PP i el PSOE per configurar el Consell General del Poder Judicial, el CGPJ) i, quan se sap que ha dit el que ha dit, va i diu que la seva conversa s’ha “mal interpretat”. Molt bona, Ignacio! Perquè, cordons, Ignacio, com es pot mal interpretar una frase tan clara com la que vas dir? Què és el que s’ha mal interpretat? Ho vas dir, el que vas dir en el xat? O no ho vas dir? S’ha “mal interpretat”? Segur? Si és ben clar, el que dius. Deixes ben clar que l’estratègia del PP és controlar aquests tribunals que tenen incidència en allò polític. I deixes ben clara l’advertència futura. El pacte amb el PSOE per configurar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un escàndol i una vergonya. Perquè posa en relleu el mercadeig que hi ha hagut entre PSOE i PP per controlar la justícia, perquè deixa en evidència el mateix PP, perquè fa posar encara més en dubte la divisió de poders a Espanya i perquè converteix la imparcialitat de la justícia en una utopia. Però ningú (ningú dels seus, és clar, ni de la justícia, que se n’hauria d’escandalitzar) diu res. Ahir tothom demanava dimissions. Saben què? A mi em sembla que és un error. Em sembla que el millor que ens pot passar és que Cosidó continuï en el càrrec, amb el cap ben alt. I que Europa ho vegi, la divisió de poders que tenim. Queda’t, Ignacio!