L’escàndol

La renuncia del jutge Manuel Marchena a ser inclòs entre els candidats a presidir el Consell General del Poder Judicial és la cirereta del pastís en la mala imatge de la justícia espanyola. El desprestigi és total i absolut. Fer un pas al costat abans de ser elegit oficialment és un moviment insòlit, però que explica a la perfecció la situació del poder judicial a Espanya, sempre de la mà, encara que a voltes no visible, del polític. A Marchena li quedaven poques alternatives, sobretot després del missatge interceptat al portaveu del grup del PP al Senat, Ignacio Cosidó. Hi presumia de l’acord amb el PSOE, trencat ahir mateix. “Controlant la sala segona des de darrera”, deia, fatxenda. Alguns dels seus van filtrar el watsapp, enviat a un grup dels populars. Revenges internes al marge, l’escàndol és majúscul. “El femer del sistema judicial espanyol creix cada dia que passa”, sentenciava el republicà Joan Tardà. I la majoria de grups reclamaven ajornar la votació dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial, prevista demà.

La renuncia de Marchena té una altra derivada per al judici de l’1-O, ja que es mantindrà al capdavant de la sala del Suprem que hauria de jutjar els líders independentistes. Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart ja l’han recusat apel·lant a la politització i la constatació que no hi haurà un judici just. No hi havia massa dubtes però ha quedat, de nou, constatat.