Tota una vida jugant

Cada vegada que he visi­tat el Museu del Joguet de Cata­lu­nya he vist coses dife­rents, i és que el seu fun­da­dor i direc­tor, Josep Maria Joan i Rosa, no deixa de sor­pren­dre’ns. Aquesta set­mana la con­se­llera de Cul­tura, Laura Borràs, ha inau­gu­rat com a espai museístic el segon pis del museu, una planta que al marge d’actes ofi­ci­als i pro­to­col·laris ja es va poder veure, amb 3.000 noves peces, el 3 de maig pas­sat coin­ci­dint amb les Fires de la Santa Creu de Figue­res.

Quan recordo l’antic Hotel París de la Ram­bla de la capi­tal empor­da­nesa, i veig en el que s’ha con­ver­tit, penso que pot­ser té vida pròpia, com aquell fic­tici hotel Over­look que va ima­gi­nar Step­hen King a la seva novel·la El res­plan­dor. Des que se’n va fer càrrec Josep Maria Joan i va trans­for­mar l’antiga hos­tat­ge­ria en museu, sem­pre he ima­gi­nat que de nits les sales d’aquell antic hotel pre­nen vida; amb trens elèctrics que es posen en marxa tot sols, que hi ha cor­re­dis­ses amb les nines o com s’enfila l’emblemàtic Osito Mar­quina, un dels joguets pre­fe­rits de Sal­va­dor Dalí i la seva ger­mana Anna Maria. La rea­li­tat és que el mag que fa pos­si­ble que el Museu del Joguet sigui tan viu avui com aquell 18 de juny de fa 36 anys, quan es va inau­gu­rar, és Josep Maria Joan i Rosa, la veri­ta­ble ànima del museu. Des del pri­mer dia va man­te­nir una sala oberta amb expo­si­ci­ons tem­po­rals, i va con­ver­tir el museu en un espai obert a la ciu­tat, on s’han cele­brat actes de tota mena. Però la col·lecció de joguets, que és la base del museu, no ha dei­xat de créixer des del pri­mer dia. En aquest edi­fici, s’hi expo­sen a hores d’ara gai­rebé 8.000 peces, que for­men part d’una col·lecció que arriba fins als 22.000 joguets d’orígens i temàtiques diver­ses, tots ben iden­ti­fi­cats i clas­si­fi­cats. Al dar­rere, hi ha anys de feina i recerca de Josep Maria Joan, però també una feina poc cone­guda, molt dis­creta i feta dar­rere bam­bo­li­nes, la que porta a terme la seva dona, Pilar Casa­de­mont, que ha estat cru­cial per a la clas­si­fi­cació i man­te­ni­ment de milers d’objec­tes i joguets. Tot ple­gat fa pos­si­ble que el Museu del Joguet man­tin­gui viva la nos­tra infan­tesa, com la de tots els que hi han apor­tat algun joguet, ciu­ta­dans anònims o per­so­na­li­tats públi­ques. Pre­ci­sa­ment ahir, al cos­tat del cavall de cartró d’Ernest Lluch, hi havia una rosa en memòria d’un amic del museu que fa 18 anys va ser assas­si­nat.