Laya Films

El segell editorial de L’Avenç no para d’oferir-nos novetats estimulants en diversos terrenys.

Ara arriba a les llibreries el treball d’Esteve Riambau: Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil (L’Avenç, 2018), amb profusió de notes, una bibliografia extensa i dos apèndixs en què es presenten els materials conservats de la productora Laya Films, entre els quals cal destacar els noticiaris de Laya Films (España al día i altres).

Esteve Riambau és amb tota seguretat la persona més ben preparada i més ben situada com a director de la Filmoteca de Catalunya i expert en cinema per emprendre aquest treball de recuperació històrica.

L’etapa de la Segona República i la de la Revolució i la Guerra d’Espanya és rica en iniciatives, contrastos, contradiccions i tensions que es manifesten en les diverses esferes de la política i de la vida quotidiana. El món del cinema no escapa a aquesta dinàmica, que s’accelera i es radicalitza des de juliol de 1936, quan des del sector dominat pels anarquistes s’emprenen iniciatives per a la col·lectivització de les sales de cinema i la indústria cinematogràfica i per a la producció d’obres de propaganda revolucionària. També en el camp cinematogràfic en l’etapa d’exaltació i efervescència anarquista segueix (Maig de 1937) l’etapa d’hegemonia comunista.

En paral·lel a l’esclat revolucionari, la reacció institucional de la Generalitat va portar a la creació del Comissariat de Propaganda (setembre de 1936) amb la seva secció de cinema: Laya Films. La seva producció informativa i propagandística al costat dels intents d’André Malraux de fer una pel·lícula per recaptar fons per a la República i altres aportacions completen un estudi detallat, eficaç i necessari que enriqueix el nostre coneixement d’una etapa convulsa.