Colpistes i feixistes

Els diputats d’ERC, tant al Parlament com al Congrés, s’han afartat d’escoltar que Cs i el PP els tractin de colpistes. De fet, que tractin de colpistes tots els dirigents independentistes per haver promogut un referèndum. La seva reacció ha estat explicar-los que ells els podrien dir feixistes. Aquest fet ha derivat en una esbroncada al Parlament i una altra al Congrés. La Real Academia Española (RAE) de la llengua afirma que colpista és qui està a favor d’un cop d’estat i que aquest acte “és la usurpació violenta del govern d’un país”. Violenta. Per tant, els dirigents independentistes no són pas uns colpistes. La mateixa RAE diu que feixista és el seguidor del feixisme i que el feixisme és un “moviment polític i social de caràcter totalitari que es caracteritza pel corporativisme i l’exaltació nacionalista”. L’Institut d’Estudis Catalans és més concret: “Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social.” És obvi que Cs i el PP són dos partits nacionalistes, espanyols, i que han intentat eliminar els rivals polítics posant-los a la presó, però tampoc s’hi escauria l’adjectiu, per no banalitzar-ne la gravetat. De fet, la mateixa ERC ho admet i ja diu que ho fa només en defensa pròpia.

El problema, però, no és que els partits, en aquest cas Cs i el PP, optin per un llenguatge que busca deshumanitzar el rival, sinó que se’ls compri. Mentre el New York Times té un comptador de les mentides que diu Donald Trump, aquí els mitjans, per exemple, destinen hores a una invenció del ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell. Dijous, als passadissos del Congrés els periodistes comentaven entre ells: “Que fort això de Borrell, no hi ha cap escopinada!” Uns minuts després, una ministra del PSOE passa pels passadissos i els periodistes apropen els micròfons. Primera pregunta: “Què en pensa, de l’escopinada a Borrell?”