Un futur clàssic

Feia goig l’Auditori de Girona divendres al vespre. I anit. Que estigui ple com un ou quan actua la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya no és cap novetat, perquè treballen molt i bé, tant la gent que està a l’escenari com, sobretot, la que hi ha al darrere de tots. Però és que aquest any l’espectacle no només ha estat de primera, com sempre, sinó que és per a matrícula d’honor, cum laude o com vulguin dir-ho. Recordo una nit com la de divendres, de fa ja uns anys, quan vaig veure aquella brillantor als ulls de Josep Lagares que presagia que en porta alguna de cap. Va ser quan per primera vegada em va parlar del contacte establert amb Jaume Cabré i de les converses amb Francesc Cassú per fer-ne alguna de grossa. Una òpera, crec que en algun moment em va deixar anar. M’ho vaig creure perquè conec el material de què està fet. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la simbiosi entre els consagrats músics de la Principal de la Bisbal i les joves promeses de l’Orquestra de Cadaqués, fa anys que fa una feina impagable per a la cultura catalana. I per a la promoció de noves generacions de músics als quals es posa al davant reptes bàsics per al seu creixement com a músics. Fa deu anys. Ens han ofert la seva versió dels clàssics, incloent-hi el clàssic nostrat, Lluís Llach. Però el repte actual és encara molt més repte. Una òpera en català, amb música de Francesc Cassú, i llibret del consagrat i reconegut mundialment escriptor català Jaume Cabré. Llull és un projecte a l’altura dels grans projectes de la cultura catalana. Ja hem parlat dels músics, de l’autor i de qui n’ha fet la música i porta la batuta d’aquesta òpera en un pròleg i dos actes. S’hi han de sumar les veus de Roger Padullés, Marta Mathéu, Gemma Coma-Albert, Toni Marsol, Ferran Frauca i les de la Polifònica de Puig-reig. Tot això, molta feina, molt de talent per fer de Llull un futur gran clàssic de la música catalana. I tot això gràcies a la Fundació Metalquimia, amb Josep Lagares al capdavant i, a la rereguarda, el cap fred i el cor calent de Narcís Lagares, el fundador d’un èxit empresarial i que pròximament presentarà la seva 25a sardana composta, una sardana molt especial, per una persona que ha estat sempre al seu costat i que hi continuarà estant molt de temps, si Déu vol. Això és mecenatge. Així es fa país. I per molts anys puguin fer-ho!