Temps constitucional

La manca d’acord Església-Estat per festivitats continua vigent i un cop més aquesta setmana serà festa dijous –la Constitució– i dissabte –la Immaculada–, amb el corresponent pont. Des de fa quaranta anys que tots dos estaments no han estat capaços de posar-se d’acord.

Espanya, amb aquest gran darrer pont del mes de desembre ha esdevingut el país de la Unió Europea que gaudeix de més festes i de més possibilitats de fer ponts. Dijous farà quaranta anys que es va signar la Constitució Espanyola, i no desperta la mateixa unitat d’aquell esperit del desembre del 1978. Fins i tot hi ha universitats del voltant de Madrid que volen engegar una mena de referèndum per demanar als estudiants que votin a favor i en contra de la carta magna. Aquestes universitats des de fa dies que celebren referèndums de monarquia sí o monarquia no. Tot plegat mostra que quelcom es belluga sota el paraigua del marc constitucional.

Fins fa pocs anys que l’encaix de Catalunya dins d’Espanya en la Constitució no suposava cap maldecap per a la resta de la ciutadania de l’Estat espanyol. Curiós és que s’hagi hagut de produir un intent de declaració unilateral d’independència, l’ampliació de l’article 155 de la Constitució, l’ingrés a la presó dels membres del govern i la fugida a l’exili del president Carles Puigdemont i d’altres consellers perquè el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) hagi detectat que existeix un problema amb aquella Constitució, sobretot a Catalunya, que va aixecar consensos l’any 78 després de tres anys de transició i de quaranta de franquisme.

Caldrà estar molt atents a la intervenció de Pedro Sánchez de la setmana vinent al Congrés dels Diputats, el dimecres 12 de desembre. El president del govern té previst anunciar una reforma de la Constitució Espanyola. Tot indica que proposarà una reforma per la via lenta. Això significa que hi haurà un seguit de tràmits que s’allargaran anys i anys, i que prevaldrà per damunt de tot l’aritmètica parlamentària. En la reforma pot haver-hi canvis significatius. Però distaran de les pretensions sobiranistes amb el contingut i el temps. Tot i que quelcom es belluga enmig d’aires reformistes.