Saba Nova

El pas­sat diu­menge 25 de novem­bre a les 6 de la tarda, el Tea­tre Muni­ci­pal de Girona es va omplir gai­rebé total­ment per aco­llir la cele­bració dels 50 anys d’existència de Saba Nova, un període molt llarg durant el qual la pro­fes­sora Roser Bus­quets i Ver­da­guer, aju­dada per l’Espe­rança Pèlach i alguna altra col·labo­ra­dora qua­li­fi­cada, ha estat por­tant el timó d’aquesta coral, sense defa­llir i amb total dedi­cació. El con­cert fou un èxit; el pro­grama, acu­rat; tot­hom s’hi va sen­tir molt bé; tingué, òbvi­a­ment, un gran pòsit d’emo­ti­vi­tat i va ser, alhora, un home­natge sin­cer a la Roser Bus­quets. Saba Nova va néixer gràcies al mes­tre Josep Via­der, l’any 1968. Dotze anys abans, la tar­dor de 1956, havia creat la seva obra pre­di­lecta: la Cape­lla Polifònica. Aquesta for­mació, que s’havia pre­sen­tat al públic gironí el 26 de novem­bre de 1957, en un con­cert al cine Modern, ja havia asso­lit, ales­ho­res, una qua­li­tat enve­ja­ble i el seu direc­tor pre­te­nia dis­po­sar d’un con­junt de gent jove a la reserva, els inte­grants del qual, quan fos neces­sari, pugues­sin anar pas­sant a la Cape­lla Polifònica i, així, aquesta no es res­sentís dels can­vis obli­gats. Saba Nova venia a ser com el segon equip o el filial d’un gran club de fut­bol. Encara creà l’ano­me­nat Grup Inter­medi per pos­si­bi­li­tar tot l’esca­lat d’edats. En prin­cipi, a Saba Nova dis­po­sava d’un grup reduït d’uns catorze nens. La pri­mera actu­ació de la coral va tenir lloc el 20 de juny de 1969 al pati de la Casa de Cul­tura de Girona i, el mateix any, ja par­ti­ci­pava en la III Tro­bada de Corals Infan­tils de Cata­lu­nya al Palau d’Esports de Bar­ce­lona, amb l’esce­ni­fi­cació musi­cal del conte El flau­tista de Hamelín. Via­der aviat confià en la Roser Bus­quets perquè se’n res­pon­sa­bi­litzés. I així ha durat cin­quanta anys. La Roser ara s’ha fet gran i vol repo­sar d’aquesta obli­gació. Llança, doncs, la tova­llola. El con­cert de cele­bració del diu­menge 25 donava, però, la sen­sació de punt final de la pròpia ins­ti­tució. Com si plegués la Sra. Bus­quets i, alhora, s’extingís tot el plan­ter. Jo soc, en aques­tes coses, de tarannà con­ser­va­dor. Les enti­tats cul­tu­rals cos­ten tant d’aixe­car que és un pecat dei­xar-les per­dre. No es pot tro­bar un nou direc­tor o direc­tora que agafi la batuta de Saba Nova i eviti la des­a­pa­rició d’un caliu artístic tan impor­tant i retorni, si cal, a la idea del mes­tre fun­da­dor? M’agra­da­ria per la feina que han fet i que fan, pel record del mes­tre Via­der i perquè l’obra de la Roser tingués con­tinuïtat.