‘El gran masturbador’

El 23 de gener vinent farà 30 anys que va morir Salvador Dalí, sens dubte el gran rock’n’roll star de l’art del segle XX, per la seva actitud alhora subversiva i àvida de dòlars; com els Stones, per entendre’ns. No sé si formava part de la seva dieta musical habitual, però el rock va interessar Dalí gairebé des del primer moment, encara que només fos com a nou fenomen de masses. Així ho va reflectir el 2004, quan es va commemorar amb l’Any Dalí el centenari del seu naixement, l’exposició El Discòbol, que va mostrar a Perpinyà i a Figueres portades de discos creades per l’artista i altres peces de la col·lecció personal de Jean Casagran –director de l’imprescindible Festival Internacional del Disc i del Còmic de Perpinyà– que reflectien la llarga i prolífica relació de Dalí amb el món de la música en general. El catàleg d’aquella exposició es complementa bé amb un llibre més recent de títol juganer, Dalirium Sonic (Edicions La Lluvia), en què Karles Torra aprofundeix en la relació de Dalí amb la música i amb els músics, entre ells Pau Riba i Eliseu Huertas, artista sonor que tocava la Harley Davidson audible al llarg de tot Un chien catalan (1994), disc i/o artefacte de la Vagina Dentata Organ de Jordi Valls, que el 2004 va publicar també The Great Masturbator, un homenatge evident a Dalí. Ha estat molt documentada la relació entre Dalí i Alice Cooper, connectats per la seva visió teatral de la vida i de si mateixos, i no deixa de ser significatiu que l’ambigua Amanda Lear fos íntima de l’artista empordanès i de David Bowie, abans de convertir-se en una fulgurant estrella de la disco-music de finals dels setanta.

Tornem a El gran masturbador, obra daliniana que també va inspirar un disc col·lectiu de títol homònim, gravat per onze grups empordanesos i editat el 1989, pocs mesos després de la mort del geni. Locura de Amor, Hobbie, Apátridas, Doctor Chivato, Digit Arts, La Cripta, No Sé, Código de Barras, Imprevisibles, Los Carbónicos i Tremendos van aportar a aquest elapé editat en vinil –i mai reeditat, però se’n pot fer algun tast a Youtube– temes inspirats en la vida i l’obra de Dalí. Un dels promotors d’aquell projecte discogràfic, que ha quedat com a testimoni de tota una generació musical, va ser el rosinc Carles Garcia, membre de Locura de Amor, que va morir l’agost passat i, entre altres coses, ens va deixar aquest llegat. Gràcies.