“«Arriba España»”

Que la Transició va tenir aspectes negatius és una constatació bastant generalitzada. Que, malgrat els avenços democràtics a què va donar lloc no va acabar de fer net amb la crosta feixista del passat és una evidència incontestable. Potser en els mesos i anys que seguiren a la mort del dictador i que posaren fi al capteniment criminal que va caracteritzar el seu mandat, ens havíem fet la il·lusió que les coses havien canviat d’una manera irreversible. Avui sabem que no ha estat així. La repressió dels governs d’Espanya dels deu o dotze darrers anys així ho posen de manifest. La qüestió és coneguda i no ens cansarem de denunciar-ho. Al damunt d’aquesta realitat se n’hi ha sobreposat, però, una altra àdhuc més preocupant: la rebrotada feixista de la vella ideologia de Falange Espanyola, que tan útil havia estat al dictador a l’hora de cimentar els primers temps de la seva actuació.

La florida ha tingut dos o tres brots prou esponerosos, el del PP, el novell de Vox i el de Ciutadans. És aquest darrer aquell que s’adequa més fidelment, des del punt de vista ideològic, als principals principis de la Falange de José Antonio Primo de Rivera. I és Albert Rivera l’artífex del més significatiu d’aquest ufanós neofalangisme, tasca que ha compartit amb Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. N’hi ha prou amb fer una exegesi rigorosa del pensament de José Antonio per trobar-hi els precedents i la còpia del pensament d’un partit, com Ciutadans, que a base de demagògia i engany ha trobat un cert arrelament, com l’havia tingut el falangisme o el lerrouxisme, tots, pel damunt de qualsevol altra consideració, profundament anticatalans.

Preocupat José Antonio per una “Cataluña, camino de la insurrección” i per la immediata “culminación separatista” (1934), i en resposta a un dilema presentat per ABC (O hermanos o extranjeros), el dirigent falangista contesta: “¡Absurdo! ¡Monstruoso! ¿Qué doctrina es esa? Es sencillamente la misma de los separatistas: la del derecho a la autodeterminación de los pueblos.” I afegeix: “Cataluña es un trozo de España y el derecho a disponer del destino de Cataluña corresponde a los españoles todos.” Quina diferència hi ha amb el que diu Rivera (i Casado)?

Avantçant-se més de 80 anys al pensament de Cs, el líder de Falange va afirmar: “Si allí [Catalunya] hay algo que reprimir, no es una subversión revolucionaria contra el Estado, sino cosas todavía más graves. Allí hay que reprimir una acción contra España ni más ni menos que acontecería en una guerra con un enemigo extranjero”. I, tot seguit: “(...) surgida en Cataluña la declaración separatista (...) y en eso equivale la burla permanente de Companys y sus ministros [de Puigdemont i Torra i el govern i Parlament] hacia el gobierno español y hacia las leyes españolas [la Constitució], el deber ineludible no puede ser otro que el de aplastar radicalmente la rebeldía”: 155, empresonaments i exilis, als quals donen suport Cs i el PP.

Els neofalangistes –als quals caldria sumar els neofeixistes– han trobat en el pensament del seu líder dels anys trenta el fonament de la seva concepció d’Espanya: “La unidad de España no puede ser mantenida, sostenida e impuesta sino por aquellos españoles sean de izquierda, de derecha o de centro [quina lucidesa la de José Antonio], que tienen de España la conciencia de que es una Patria (...).”

Repressió, repressió, repressió... als anys trenta, promoguda per la Falange i, al segle XXI, impulsada i consentida per Cs i el PP: “La utilización de la violencia para machacar la rebeldía no es ya una de las posibles soluciones: es la única solución de que dispone el Gobierno. Y ante eso no cabe vacilar.” Tot fa creure que el trio neofalangista esmentat ho tenen gravat i ho evoquen cada dia: “ Someter a Cataluña a una autoridad española no es tiranizar Cataluña.” Ho han copiat de José Antonio, els Cs i el PP? “Pero el pueblo de Cataluña, un gran sector de él por lo menos, está totalmente incontaminado [els independentistes, ahir i avui, som una mena d’apestats] y se sabe tan español como el que más.” Ho pensen els dirigents de Cs i del PP? N’estic segur: “La unidad de España es lo único y lo último que nos queda como asidero para reconstruir a España como nación.” (1934). És evident que Cs i PP són fidels seguidors del líder falangista: “Aunque todos los españoles estuvieran conformes en convertir a Cataluña en un país extranjero, sería el hacerlo un crimen, merecedor de la cólera celeste.” Visca la democràcia!

Pocs dies abans del 18 de juliol de 1936, José Antonio va veure clar que “(...) lo más grave (...) es la marcha vertiginosa de los partidos separatistas catalanes hacia el recobro de su absoluto predominio”. Per això varen provocar una guerra civil, per això varen implantar el 155, per això no autoritzen l’autodeterminació, per això tenen el govern legítim de Catalunya a l’exili i a la presó, per això difonen i fan seva la doctrina del seu predecessor: “España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos.” Han passat 80 anys. Per ells és com si hagués estat ahir. José Antonio i la Falange tenen la continuïtat garantida. “Arriba España!”