Com molts

En l’enllaç entre el metro i l’estació de Sants, un seguit d’anun­cis. “Es creu la reina del reg­ga­e­ton quan està sola a casa. Com tu.” En el car­tell, la imatge d’una noia som­ri­ent. Berta, 36 anys, s’hi apunta. En un altre: “Només va al gimnàs pel postu­reig. Com tu.” Aquest fa referència al Fer­nando, de 34 anys. O “sem­pre acaba dema­nant men­jar a domi­cili. Com tu”. L’Andrea té 29 anys. Els anun­cis –subs­tituïts fa uns dies pels d’un espec­ta­cle de Nadal– fan publi­ci­tat d’una apli­cació de llo­guer d’habi­ta­ci­ons. I reflec­tei­xen la situ­ació que viuen milers de joves i no tan joves als quals els és impos­si­ble poder pagar un habi­tatge, junt amb d’altres que es veuen obli­gats a llo­gar estan­ces dels seus per poder arri­bar a final de mes. La neces­si­tat feta app.

La veri­tat és que els 29, 34 i 36 anys hau­rien de ser edats en què les per­so­nes gau­dis­sin del cons­ti­tu­ci­o­nal dret a l’habi­tatge, però tots sabem que no és així. Un estudi del Con­sell de Tre­ball Econòmic i Social de Cata­lu­nya de l’abril cons­ta­tava que l’eman­ci­pació resi­den­cial dels joves a Cata­lu­nya és extre­ma­da­ment com­pli­cada. A finals del 2017, sols un de cada qua­tre d’entre 16 i 29 anys (23,8%) resi­dia en un habi­tatge inde­pen­dent. És el mer­cat labo­ral, amb la pre­ca­ri­e­tat, la tem­po­ra­li­tat, els sous bai­xos..., unit als preus sovint abu­sius del llo­guer i la com­pra d’habi­tat­ges, el que fa que en la tren­tena no es pugui ni somiar un pis propi. Com molts.