Com molts

En l’enllaç entre el metro i l’estació de Sants, un seguit d’anuncis. “Es creu la reina del reggaeton quan està sola a casa. Com tu.” En el cartell, la imatge d’una noia somrient. Berta, 36 anys, s’hi apunta. En un altre: “Només va al gimnàs pel postureig. Com tu.” Aquest fa referència al Fernando, de 34 anys. O “sempre acaba demanant menjar a domicili. Com tu”. L’Andrea té 29 anys. Els anuncis –substituïts fa uns dies pels d’un espectacle de Nadal– fan publicitat d’una aplicació de lloguer d’habitacions. I reflecteixen la situació que viuen milers de joves i no tan joves als quals els és impossible poder pagar un habitatge, junt amb d’altres que es veuen obligats a llogar estances dels seus per poder arribar a final de mes. La necessitat feta app.

La veritat és que els 29, 34 i 36 anys haurien de ser edats en què les persones gaudissin del constitucional dret a l’habitatge, però tots sabem que no és així. Un estudi del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya de l’abril constatava que l’emancipació residencial dels joves a Catalunya és extremadament complicada. A finals del 2017, sols un de cada quatre d’entre 16 i 29 anys (23,8%) residia en un habitatge independent. És el mercat laboral, amb la precarietat, la temporalitat, els sous baixos..., unit als preus sovint abusius del lloguer i la compra d’habitatges, el que fa que en la trentena no es pugui ni somiar un pis propi. Com molts.