Què fan, parlant de morts?

Estic esgarrifat, esfereït, sentint el que diuen aquests dies els Casados, els Riveras i les Calvos de torn. Què fan, parlant de morts a Catalunya? Els han sentit? L’altre dia, José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial, donava per fet (i es quedava tan tranquil) que el procés a Catalunya acabarà amb algun mort. Alejandro Fernández, el líder dels populars a Catalunya (que no és el mateix que dir que és un líder popular a Catalunya), afirmava que “el separatisme busca la balcanització d’Europa”. La vicepresidenta del govern del PSOE, Carmen Calvo, deia que Torra ha triat “una via sagnant” i, aquest dimecres mateix, el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, advertia Pedro Sánchez que, si no fa res –i aplica el 155, és clar– ell serà el responsable “si hi ha algun mort a Catalunya”. Marededeu! Per què parlen de morts a Catalunya? Perquè el president Torra, la setmana passada, va visitar Eslovènia i va parlar de la convicció que van tenir els eslovens per ser independents? “Els eslovens van decidir continuar amb totes les conseqüències; siguem com ells”, va dir Torra a Brussel·les en l’acte de presentació del Consell per la República. Sí, és cert. Però algú de vostès es pensa que feia referència als morts que hi va haver? Cap dels qui érem allà. Ni ningú que el sentís. Torra parlava de fermesa i convicció en temps difícils de presó i de vagues de fam. De res més. Vostès creuen que parlava de morts? Au, va! Per què, doncs, els Casados, Riveras i Calvos hi apel·len? Aquesta és la pregunta. No deu ser que el que volen és crear desconcert i que hi caiguem, en la provocació que suposa? A mi em sembla que és això. Intenten, a base de crear aquesta confusió, provocar. I provocar a les portes d’un 21-D que ells preveuen, i jo també, que serà complicat. Paren la trampa. Com la van parar amb les brigades antillaços grocs. Per això a mi em sembla que és molt important no caure-hi. La temptació és gran, i més en temps d’armilles grogues. I per això (a diferència de Torra) ells sí que parlen de morts; perquè ens volen confondre i crear el clima que els convé per després poder assenyalar-nos. Esgarrifa, tanta maldat. Per això és important no caure-hi.