Divendres

Fal­ten cinc dies, però tot fa pre­veure que diven­dres (21-D) serà un dia com­pli­cat. Al davant, un curt espai de temps, sufi­ci­ent per arti­cu­lar una estratègia prou pen­sada per evi­tar entrar en un atzu­cac irre­pa­ra­ble. A la vegada, una acti­tud ferma que es pugui lle­gir com a tal, i, sobre­tot, un com­por­ta­ment uni­tari que es pre­senti sense fis­su­res. El 21-D és a la can­to­nada i se’ns exi­geix fer­mesa i res­pon­sa­bi­li­tat.

Tal­ment, la pro­vo­cació és evi­dent. Els ene­mics estan escal­fant l’ambi­ent tot aquest mes de desem­bre. I quan escric ene­mics sé dis­tin­gir-los dels que són adver­sa­ris. En la política cata­lana i l’espa­nyola hi ha molts adver­sa­ris de la pro­posta sobi­ra­nista, però també hi ha molts ene­mics de Cata­lu­nya, fins i tot en el mateix àmbit català. Cons­ta­tem que hi ha gent malèfica, que basen el seu dis­curs (o la manca de dis­curs) en la men­tida i l’odi. Esmo­len les parau­les per fer mal i cre­uen que tot val per ali­men­tar la con­fron­tació. Popu­lars, ciu­ta­dans i voxis­tes han abraçat l’hos­ti­li­tat i l’ultratge com a única pro­posta i han fet de l’anti­ca­ta­la­nisme forma de vida.

Davant la ultra­dreta hem de rea­fir­mar el valor democràtic i pacífic del relat sobi­ra­nista. Som gent de pau que volem man­te­nir un mis­satge cívic i cons­truc­tiu. Ho hem demos­trat. El dis­curs ofen­siu hem après a res­pon­dre’l amb la defensa dels drets humans i la pràctica democràtica. Diven­dres podem demos­trar nova­ment la volun­tat de seguir enda­vant en un procés sin­gu­lar i cre­a­tiu. El nos­tre és un camí llarg i cos­te­rut, que ens dona la segu­re­tat que resis­tir és vèncer. Tenim la raó i, al final, ven­ce­rem. El 21-D en tin­drem una nova prova.