Divendres

Falten cinc dies, però tot fa preveure que divendres (21-D) serà un dia complicat. Al davant, un curt espai de temps, suficient per articular una estratègia prou pensada per evitar entrar en un atzucac irreparable. A la vegada, una actitud ferma que es pugui llegir com a tal, i, sobretot, un comportament unitari que es presenti sense fissures. El 21-D és a la cantonada i se’ns exigeix fermesa i responsabilitat.

Talment, la provocació és evident. Els enemics estan escalfant l’ambient tot aquest mes de desembre. I quan escric enemics sé distingir-los dels que són adversaris. En la política catalana i l’espanyola hi ha molts adversaris de la proposta sobiranista, però també hi ha molts enemics de Catalunya, fins i tot en el mateix àmbit català. Constatem que hi ha gent malèfica, que basen el seu discurs (o la manca de discurs) en la mentida i l’odi. Esmolen les paraules per fer mal i creuen que tot val per alimentar la confrontació. Populars, ciutadans i voxistes han abraçat l’hostilitat i l’ultratge com a única proposta i han fet de l’anticatalanisme forma de vida.

Davant la ultradreta hem de reafirmar el valor democràtic i pacífic del relat sobiranista. Som gent de pau que volem mantenir un missatge cívic i constructiu. Ho hem demostrat. El discurs ofensiu hem après a respondre’l amb la defensa dels drets humans i la pràctica democràtica. Divendres podem demostrar novament la voluntat de seguir endavant en un procés singular i creatiu. El nostre és un camí llarg i costerut, que ens dona la seguretat que resistir és vèncer. Tenim la raó i, al final, vencerem. El 21-D en tindrem una nova prova.