21-D

Jordi Grau­pera és una incògnita com a polític, però el que és segur és que com a ana­lista és lúcid. Com a can­di­dat per Bar­ce­lona ha edi­tat un lli­bret que ajuda a enten­dre on som i què pas­sarà el 21-D. Segons ell, i ho subs­cric, el 30 de setem­bre del 2017 la cul­tura del cata­la­nisme va arri­bar al seu límit. “El més lluny on ens podia dur com a per­so­nes i com a comu­ni­tat és el dia abans del referèndum de l’1 d’octu­bre”. Aque­lla mati­nada del 30 de setem­bre a l’1 d’octu­bre, amb els ciu­ta­dans anant a dor­mir a les esco­les, estava can­vi­ant el para­digma, i ho va fer en el moment exacte que la poli­cia no els va moure. “La gent va dei­xar de ser cata­la­nista per ser, sim­ple­ment, cata­lana, sub­jecte d’uns drets polítics ina­li­e­na­bles als quals no estava dis­po­sada a renun­ciar.” Això explica per què els polítics cata­la­nis­tes no van saber què fer l’endemà. I tot el que ha pas­sat després.

De fet, el final del cata­la­nisme comença un altre 30 de setem­bre. El del 2005. Quan el Par­la­ment aprova l’Esta­tut com a últim intent d’ampliar els límits que posa l’Estat a les aspi­ra­ci­ons dels cata­lans. I segueix el 2006 amb l’apa­rició de Ciu­ta­dans, que és, para­do­xal­ment, una esmena a la tota­li­tat del cata­la­nisme, com ho és en el fons l’inde­pen­den­tisme. I aquesta rea­li­tat la veiem al Par­la­ment, on aquesta nova rea­li­tat emer­geix per sobre d’un cata­la­nisme jiba­rit­zat, cas del PSC i del que queda de Con­vergència. Fins i tot el PP, que en el fons for­mava part d’aquell món cata­la­nista, està a punt de des­a­parèixer.

Per tant, voler ana­lit­zar el moment actual, amb paràmetres del pas­sat, és un error. Els nostàlgics del cata­la­nisme o els polítics i peri­o­dis­tes que cauen, o caiem, en la inèrcia del marc men­tal previ a l’1 d’octu­bre, estan –o estem– con­dem­nats al fracàs. Per això no ente­nen, o no ente­nem, el 21-D. No sabem què pas­sarà diven­dres. Però passi el que passi serà l’expressió exacta del moment d’un para­digma que està can­vi­ant, amb par­tits i enti­tats cons­truint a mar­xes forçades estratègies i relats que inten­ten adap­tar-se a la nova lògica ciu­ta­dana.