Qüestió de temps

Pedro Sánchez no revelarà la seva miraculosa recepta màgica per a Catalunya fins després de la sentència senzillament perquè anticipar indults futurs abans del judici seria tant com reconèixer que els presos polítics són innocents. Que sàpiga que els indults no resoldran el problema polític. El president del govern espanyol utilitzarà la pastanaga d’una proposta prodigiosa per presentar-se a les eleccions i, si els números li sumen amb l’independentisme, fer-li xantatge: o jo, o les ultradretes. I tornem a començar.

Sánchez ha tingut temps per cavil·lar una proposta per intentar desbloquejar la situació, però l’únic que recepta és esperar, guanyar temps, xutar la pilota endavant, que l’aigua baixi. Hom diria que estem davant de Mariano Rajoy in person i la seva inacció proactiva. De moment, el projecte de Sánchez per a Catalunya consisteix a demanar-li, a Catalunya, un projecte, com va fer la setmana passada al Congrés. Reclama una proposta catalana que aglutini un 75% de la societat, però si aquesta proposta és un referèndum pactat, tal dia farà un any. En realitat, pretén que la proposta catalana sigui un altre Estatut o algun pedaç a l’actual. És a dir, al final, vol que sigui la que ell vol. Amb raó va repetint que la cosa no es resoldrà en anys.

I en el mentrestant, divendres vindrà de visita invasiva a Barcelona “por cojones”, que diria l’exministre Arias Cañete. Vindrà per fal·locentrisme, per provocar o perquè no es pot fer enrere per algun tipus de codi cavalleresc que li impedeix canviar d’opinió si no vol que el trio de mascles alfa de la dreta testosterònica se li tirin al damunt.

No n’és, de benvingut, si no porta sota el braç la seva pròpia proposta política raonable per oferir-la al president de la Generalitat. ¿Li sembla que quan surti la sentència hi haurà un clima més propici per abordar el debat territorial? ¿Quan l’Estat espanyol trobarà temps per parlar de la possibilitat de perdre un trosset de territori?