Regals controvertits

Començava amb el Black Friday i ara segueix, sense interrupció amb el tió i els Reis, el gran triangle de compres compulsives de l’any. No en diuen rebaixes però són descomptes en un sector fortament competitiu. Aquesta situació altera el ritme de compra dels ciutadans i els exposa a un bombardeig permanent de publicitat. Què els portarà a fer més compres aquests dies? Si mirem la publicitat, quins són aquells regals que millor entren en els espais més hedonistes del nostre cervell? Ho heu endevinat, els perfums. Uns perfums femenins representats per figuretes esveltes de senyores joves, guapes i famoses. En una menor proporció, els homes d’un patró semblant, també són la persecució de les principals marques de perfums. Si analitzem els regals per als nens i nenes, han desaparegut pràcticament de la publicitat les nines i els drons que s’han substituït per tecnologia i per uns avorrits jocs que no incentiven, en absolut, ni la creativitat ni el pensament estratègic. Hem d’entendre que aquests jocs controvertits, ens agradin o no, tenen mercat, com en tenen també les pistoles i les armes en el seu conjunt, que també es venen.

A les botigues, els regals més controvertits tenen una orientació sobretot tecnològica. Els patins elèctrics, en un context de perillositat com és el seu ús en espais públics, segueixen creixent desmesuradament en un marc d’absoluta tolerància normativa i amb els perills que tots coneixem. Altres aparells de desplaçament autònom, impulsats per bateries, seran aquests dies un dels principals atractius de la compra de Nadal i Reis. I el tercer gran regal controvertit són els aparells de telefonia a nens menors de dotze anys. Si llegim les estadístiques, ens diuen que la meitat dels nens (més nens que nenes, curiosa la dada) entre vuit i deu anys tenen mòbil. Una part important, pressionats per l’entorn d’amics, l’acabaran tenint aquest dies. Repeteixo, l’acabaran tenint molt abans del que seria recomanable. En aquest cas no és la publicitat la culpable, que per nens no n’hi ha, sinó la pressió dels amics i els pares dèbils de criteri. Molts especialistes en neurologia, neurolingüística, pedagogs i psicòlegs desaconsellen la compra de mòbils en nens que encara no tenen el cervell madur per fer ús de totes les funcions, totes, de què disposen els aparells. També ens hauria de fer pensar en els riscos físics i psicològics que té el seu ús en un cervell en formació i tan plàstic com és el d’un infant. Els perills de les xarxes socials són enormes i, al meu entendre, és una irresponsabilitat de molts pares permetre l’accés a un bé de consum que s’ha considerat de prestigi social en un nen que no té la consciència del perill de la manipulació a què poden ser sotmesos o la que ells poden generar sota un control, aparent i fals, dels adults.

I la controvèrsia final és l’absència, una vegada més i any rere any, del debat sobre els regals sexistes. Un fet que impedeix normalitzar la condició de gènere i que reforça els estereotips. Les joguines i els regals sempre han servit per practicar el que suposadament és el rol de gènere. Dit això, i sense voler generar polèmica, vull deixar clar que no tenim remei. No en tenim, ni culturalment ni social, per les inèrcies que mantenim i per la manca de voluntat crítica. Totes les il·lusions i fantasies d’aquests dies són induïdes. Les acabem normalitzant com moltes altres coses. I els responsables som i serem els pares, els mitjans de comunicació i aquells sectors comercials i empresarials que busquen només el propi benefici econòmic.

I mentre acabo d’escriure això, un noi amb bicicleta, en direcció contrària, amb cascos posats i manipulant el mòbil consultant o responent les xarxes socials. Catapum-txim-pum! Model Girona.