Desitjos per al 2019

Per a l’any que està a punt d’estrenar-se desitjaria tones i tones de tolerància col·lectiva i uns quants mals de panxa per als que fan bandera de la baixesa immoral. Voldria que disminuís el volum del soroll de fons perquè la resta pugui parlar i fins i tot mirar d’entendre’s, que siguem capaços d’incorporar a les nostres xarxes socials i a les nostres vides opinions dissidents de la nostra per mirar de situar-nos en el cap de l’altre i, posats a demanar, m’agradaria que la paraula traïdor desaparegués del diccionari independentista. Desitjaria que el conflicte català es desencallés des de la política intel·ligent que fuig dels fins electoralistes, que nou persones abandonessin per sempre els barrots que els atrapen i que unes quantes més deixessin d’esperar a quilòmetres de distància els dies solejats. Anhelo també un simple gir del destí per als que el món els tracta de forma cruel i demano que a les nostres vides aterrin persones que no obliguen a situar-ho tot en una balança per calibrar si les coses boniques compensen les nefastes. Voldria que l’extrema dreta desaparegués del mapa o que com a mínim ens prenguéssim seriosament el seu combat i que les monarquies cotitzessin encara més a la baixa. Per al 2019 aspiro que la humanitat torni a despenjar el telèfon per felicitar els aniversaris o per preguntar-nos com ens va la vida, que l’educació sexual i afectiva formi part de la nostra rutina i que no manqui mai l’escalf familiar ni les grans dosis d’abraçades. Feliç 2019!