Clou pany l’any nou nou

Els pri­mers dies de l’any són aquells en els quals fem un munt de propòsits, que si anar al gimnàs, que si apren­dre anglès, apri­mar-se, aca­bar aque­lla feina que fa temps tenim apar­cada i sem­pre ens ha fet molta man­dra d’afron­tar, etc. Una altra cosa són els desit­jos, que for­mu­lem quan toquen les dotze cam­pa­na­des, i que és allò que voldríem que es complís al llarg de l’any nou; en aquest punt gai­rebé tot­hom ha pen­sat en la lli­ber­tat dels pre­sos polítics cata­lans (ostat­ges de l’Estat), que hau­rien de tor­nar a casa. Aquells que diuen públi­ca­ment que no ho han pen­sat, i que no ho volen de cap manera, a més de ser uns mal cris­ti­ans, són molt cru­els i tenen molta mala llet.

En l’agenda de l’any nou al marge dels nos­tres propòsits, la majo­ria dels quals no aca­ba­rem com­plint, i els augu­ris, hi ha un seguit de pre­vi­si­ons que venen mar­ca­des pel calen­dari o pels esde­ve­ni­ments labo­rals, econòmics, polítics i soci­als. Una agenda que trenca la uni­tat dels par­tits inde­pen­den­tis­tes, que em diuen que giren l’esquena a les mobi­lit­za­ci­ons popu­lars, al sen­tir d’un poble, només per l’obsessió de les con­te­ses elec­to­rals, per acon­se­guir cadi­res i llocs de poder. Cer­ta­ment l’any nou comença amb la mirada posada en el mes de maig, en les elec­ci­ons muni­ci­pals i euro­pees. Una car­rera elec­to­ral, en part nefasta, que men­tre aquí divi­deix els par­tits polítics, a la resta de l’Estat fa embo­gir la majo­ria de for­ma­ci­ons amb dis­cur­sos que con­te­nen impor­tants dosis de xenofòbia i cata­la­nofòbia que ens trans­por­ten a eta­pes pre­de­mocràtiques que crèiem supera­des. Encara que abans hi ha d’haver el judici polític més trans­cen­den­tal d’aquest segle en una Unió Euro­pea en crisi, la dels polítics cata­lans i dels mem­bres del govern de la Gene­ra­li­tat des­tituïts per l’arti­cle 155, la majo­ria dels quals estan empre­so­nats degut a l’arbi­tra­ri­e­tat de la justícia espa­nyola. De fet, ja ho recull Nos­tra­da­mus en les seves pro­fe­cies quan diu que el pro­ta­go­nisme de la justícia mar­carà l’any 2019, de la mateixa manera que pro­nos­tica ter­ratrèmols als EUA, un país que al llarg de l’any accen­tuarà alguns epi­so­dis en la seva guerra comer­cial amb una EU que gràcies a les polítiques Trump i a alguns països euro­peus es decan­tarà cada dia més cap a una dreta extrema. A banda de la crisi del Bre­xit. Tot ple­gat ens situa el 2019 com un any difícil i ple de com­pli­ca­ci­ons.