Supremacisme lingüístic

Els encau­sats en el judici de l’1-O han sol·lici­tat decla­rar i seguir tot el judici en català a través de tra­ducció simultània per garan­tir el seu dret a la millor defensa pos­si­ble. El jutge, que ja va dei­xar clara la seva incom­prensió, deci­dirà. Amb cri­te­ris jurídics, polítics, econòmics, pràctics o per­so­nals, però deci­dirà ell i la seva decisió anirà a missa. El que hau­ria de ser un dret lingüístic reco­ne­gut, com el tenen els francòfons del Canadà, els fla­mencs de Bèlgica o els que par­len italià a Suïssa esdevé, o no, una gra­ci­osa con­cessió.

L’Estat espa­nyol també és plu­ri­lingüe, però a diferència del que passa en aquells països només els ciu­ta­dans de la comu­ni­tat lingüística cas­te­llana tenen tots els drets garan­tits. Els altres, no; els altres són dis­cri­mi­nats cada dia. D’això se’n diu supre­ma­cisme, un terme que la Real Aca­de­mia Española no s’ha plan­te­jat incor­po­rar al seu dic­ci­o­nari fins ara que alguns el mal­gas­ten per demo­nit­zar l’inde­pen­den­tisme català. Ja els avanço la defi­nició: “Doc­trina que pro­pugna la supre­ma­cia o supe­ri­o­ri­tat d’un col·lec­tiu res­pecte a un altre per raons de raça, cul­tura, llen­gua, sexe o altres diferències.”

El supre­ma­cisme cas­tellà és una de les tira­nies de l’Estat espa­nyol. L’arti­cle 3 de la Cons­ti­tució ja esta­bleix aquesta supre­ma­cia i la con­dició secundària del català i la resta de llengües. Qua­ranta anys de democràcia (ni que fos­sin 400) no han ser­vit per can­viar això, perquè el supre­ma­cisme lingüístic és al disc dur de la comu­ni­tat cas­te­lla­no­par­lant. Tota la legis­lació dis­cri­mina sis­temàtica­ment les altres llengües i el resul­tat és que milers de ciu­ta­dans són dis­cri­mi­nats “per raó de llen­gua” en la vida diària i par­ti­cu­lar­ment en la relació amb l’admi­nis­tració, fins i tot allà on les altres llengües tenen la con­dició de coo­fi­ci­als.

A Cata­lu­nya, hi ha cen­te­nars de casos denun­ci­ats i docu­men­tats de dis­cri­mi­nació, agreu­jats amb vexa­ci­ons, insults, mul­tes i mal­trac­ta­ment de ciu­ta­dans per part de fun­ci­o­na­ris de l’Estat pel sol fet d’uti­lit­zar el català. I són milers, incomp­ta­bles, els que no es denun­cien. La Pla­ta­forma per la Llen­gua fa 25 anys que denun­cia aquest abús, aquest escàndol, i ho haurà de con­ti­nuar fent men­tre el català vis­qui dins l’Estat espa­nyol.