Fer el ridícul

Mai he acabat d’entendre allò que “en política es pot fer de tot, menys el ridícul”. Em sembla que la frase és de Tarradellas (Josep), però l’he sentit moltes vegades aplicada al procés i, ara aquests dies, al guirigall dins el món independentista per si s’ha de donar suport o no als pressupostos de Pedro Sánchez.

Dic que no l’acabo d’entendre perquè estic convençuda que, en política, hi ha coses molt pitjors que fer el ridícul, com, per exemple, fer el temerari: jugar amb foc i pactar amb la dreta més reaccionària per tal d’arribar al poder al preu que sigui, com estem veient a Andalusia.

No entenc, tampoc, per què els catalans l’hem fet tan nostra, aquesta màxima. O, dit d’una altra manera, és que només el fem nosaltres, el ridícul? No el fan els britànics amb la seva caòtica gestió del Brexit? O els francesos, intentant liderar Europa quan no aconsegueixen ni tan sols posar ordre a casa seva?

Sembla, més aviat, que tenim una falta d’autoestima col·lectiva que ens porta a considerar grotesc o digne de burla el que pels altres és una situació viscuda amb tota la normalitat del món. Més que estar pendents del que pensin de nosaltres, de si els fem o no els fem el pes, potser el que hauríem de fer és més balanç, més crítica, més autocrítica, fer la feina ben feta, fer pinya i fer via. Sense oblidar que els catalans “fem coses”, tal com va dir un gran filòsof. I, és clar, també el ridícul.