Repensar Barcelona?

Si la Carta Municipal de Barcelona va ser un reconeixement als grans esforços que feia l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona a l’hora d’atendre subsidiàriament tota competència on d’altres administracions no arribaven, avui funciona a l’inrevés. Si fos per les declaracions de la seva alcaldessa en la crisi del taxi, l’Ajuntament gairebé no sembla tenir competències ni en seguretat ciutadana, ni en mobilitat, ni gairebé en res. El mandat de Colau se suma als de Trias i el darrer d’Hereu com a mandats perduts.

Val a dir que tant Trias com Hereu, tot i ser mandats perduts, com a mínim van afrontar els pitjors anys de crisi i van desplegar polítiques socials per intentar pal·liar els seus efectes, a més de mantenir el nivell d’endeutament de la ciutat a ratlla. En el cas de Colau no podem dir ni tan sols que hagi pogut donar la cara en cap dels reptes importants de la ciutat, i de fet n’han aparegut de nous, com la pujada dels lloguers i dels preus de l’habitatge o l’expansió del problema dels pisos turístics.

Però no vull carregar totes les culpes a Colau. Si els darrers alcaldes de Barcelona ens han semblat fluixos i els seus mandats mediocres és perquè fa 20 anys que a Barcelona s’apliquen les mateixes fórmules que Pasqual Maragall i el seu equip van idear als anys 90. Ells van imaginar la ciutat del 2010, i cap allà ens van portar. Des de llavors han passat gairebé 10 anys i ningú n’ha imaginat noves idees. Fins i tot les superilles són una idea bastant antiga que ja es va aplicar als barris de Gràcia, Sants i Guinardó.

Els preus del lloguer no es resolen només amb lloguers o habitatge públic, quan una ciutat atrau talent i treballadors, tothom vol viure allà. Quan una ciutat té èxit al món, atrau turistes. No podem creure que amb habitatges públics ho resoldrem tot. Cal repensar-la, fins i tot anar més enllà del pla general metropolità del 1976, pensar la ciutat en un sentit metropolità, preparar-la ja no per als cotxes autònoms i elèctrics, sinó per a una ciutat amb molts menys cotxes, millor mobilitat, on es camini encara més i amb més densitat.

Paradoxalment, no són els candidats de discursos més trencadors com Valls o Graupera qui crec que puguin fer aquest exercici. Colau ens va demostrar el que pot fer una outsider sense experiència municipal ni coneixement de la ciutat. Tinc més esperança en els candidats que millor coneixen l’Ajuntament i la ciutat. Potser serà un Maragall qui superarà el model dels 90 que ell mateix va ajudar a crear. Si no, espero que algun altre candidat amb coneixement de la ciutat ens doni alguna sorpresa bona. En tot cas, hem de deixar d’aplicar les mateixes fórmules, Hereu, Trias i Colau ja han demostrat que estan esgotades.