Campanya permanent

Tal com deia en la passada Galeria de fa quinze dies, l’any 2019 i, particularment, el gener, serà molt llarg, dur i amb molts problemes polítics i socials. I no hi haurà més sortida que la mobilització permanent, la campanya permanent. Una campanya que no es podrà acotar, exclusivament, a casa nostra, sinó que també s’haurà de estendre, sobretot, a Europa. A banda de la mobilització física –concentracions, manifestacions– de partits i associacions de la societat civil, un element, també, molt important d’aquesta campanya –a títol personal– hauria de ser elaborar escrits i reflexions a la premsa –digital i de paper– i a les diferents xarxes socials. Aquesta campanya permanent considero que s’hauria de redactar i escriure –principalment– en tres llengües: català, anglès i francès. Doncs bé, a pocs dies o setmanes del trasllat dels presos polítics catalans a dues presons de la comunitat de Madrid hem de fixar-nos molt bé en la campanya més ambiciosa d’Òmnium Cultural d’ençà de la seva creació, als anys seixanta del segle passat. Amb el nom de Judici a la democràcia es preveu portar a terme tres actes diaris d’ençà de l’inici del judici. Aquest ingent esforç publicitari i comunicatiu hauria de venir complementat per d’altres associacions emblemàtiques de la societat civil catalana i per les diverses iniciatives que es puguin crear arreu del territori. De fet, tots haurem d’estar molt amatents perquè no es repeteixi una nova ràtzia repressiva com la que es va produir el 16 de gener al Gironès i al Baix Empordà, en què es varen detenir de forma força arbitrària (sense ordre judicial) setze persones, entre elles, dos alcaldes. De tota manera, aquests fets tan lamentables també varen tenir una part positiva en forma de més conscienciació i mobilització de la població i, en l’àmbit territorial gironí, l’aparició de l’anomenada “caputxinada de la UdG”, 52 anys després d’aquella “mítica” primera caputxinada, al barri de Sarrià a Barcelona, en plena dictadura franquista. En síntesi, és més necessari que mai planificar, articular una bona campanya comunicativa i mobilitzadora –sempre de forma pacífica i democràtica– que impliqui una pedagogia política que posi de manifest que la democràcia espanyola és de molt baixa qualitat, que la separació de poders és una quimera i que aquest judici, per motius polítics, és una estafa històrica que no té cap sentit. En aquest 2019 caldrà bategar democràticament a tots els municipis de Catalunya i al vell continent, des de l’Atlàntic als Urals.