Campanya permanent

Tal com deia en la pas­sada Gale­ria de fa quinze dies, l’any 2019 i, par­ti­cu­lar­ment, el gener, serà molt llarg, dur i amb molts pro­ble­mes polítics i soci­als. I no hi haurà més sor­tida que la mobi­lit­zació per­ma­nent, la cam­pa­nya per­ma­nent. Una cam­pa­nya que no es podrà aco­tar, exclu­si­va­ment, a casa nos­tra, sinó que també s’haurà de esten­dre, sobre­tot, a Europa. A banda de la mobi­lit­zació física –con­cen­tra­ci­ons, mani­fes­ta­ci­ons– de par­tits i asso­ci­a­ci­ons de la soci­e­tat civil, un ele­ment, també, molt impor­tant d’aquesta cam­pa­nya –a títol per­so­nal– hau­ria de ser ela­bo­rar escrits i refle­xi­ons a la premsa –digi­tal i de paper– i a les dife­rents xar­xes soci­als. Aquesta cam­pa­nya per­ma­nent con­si­dero que s’hau­ria de redac­tar i escriure –prin­ci­pal­ment– en tres llengües: català, anglès i francès. Doncs bé, a pocs dies o set­ma­nes del tras­llat dels pre­sos polítics cata­lans a dues pre­sons de la comu­ni­tat de Madrid hem de fixar-nos molt bé en la cam­pa­nya més ambi­ci­osa d’Òmnium Cul­tu­ral d’ençà de la seva cre­ació, als anys sei­xanta del segle pas­sat. Amb el nom de Judici a la democràcia es pre­veu por­tar a terme tres actes dia­ris d’ençà de l’inici del judici. Aquest ingent esforç publi­ci­tari i comu­ni­ca­tiu hau­ria de venir com­ple­men­tat per d’altres asso­ci­a­ci­ons emblemàtiques de la soci­e­tat civil cata­lana i per les diver­ses ini­ci­a­ti­ves que es puguin crear arreu del ter­ri­tori. De fet, tots hau­rem d’estar molt ama­tents perquè no es repe­teixi una nova ràtzia repres­siva com la que es va pro­duir el 16 de gener al Gironès i al Baix Empordà, en què es varen dete­nir de forma força arbitrària (sense ordre judi­cial) setze per­so­nes, entre elles, dos alcal­des. De tota manera, aquests fets tan lamen­ta­bles també varen tenir una part posi­tiva en forma de més cons­ci­en­ci­ació i mobi­lit­zació de la població i, en l’àmbit ter­ri­to­rial gironí, l’apa­rició de l’ano­me­nada “caput­xi­nada de la UdG”, 52 anys després d’aque­lla “mítica” pri­mera caput­xi­nada, al barri de Sarrià a Bar­ce­lona, en plena dic­ta­dura fran­quista. En síntesi, és més neces­sari que mai pla­ni­fi­car, arti­cu­lar una bona cam­pa­nya comu­ni­ca­tiva i mobi­lit­za­dora –sem­pre de forma pacífica i democràtica– que impli­qui una peda­go­gia política que posi de mani­fest que la democràcia espa­nyola és de molt baixa qua­li­tat, que la sepa­ració de poders és una qui­mera i que aquest judici, per motius polítics, és una estafa històrica que no té cap sen­tit. En aquest 2019 caldrà bate­gar democràtica­ment a tots els muni­ci­pis de Cata­lu­nya i al vell con­ti­nent, des de l’Atlàntic als Urals.