A la tres
‘Cansanci’
Si vostès em segueixen habitualment corren el risc d’haver-m’ho sentit a dir en alguna altra ocasió. Però amb els anys que fa que els acompanyo en aquest espai em penso que ja m’ho puc permetre, això de repetir-me una mica. I no els parlo pas del procés, és clar, perquè aquí és complicat no fer-ho, estant com estem en aquesta mena de bucle. Avui, que és cap de setmana i em sembla que hi lliga més, els volia parlar de les retransmissions esportives. No és pas que en segueixi gaires, però si en fes el recompte em sembla que jo mateix quedaria parat. Perquè un dia el Barça, un dia el Girona, un dia l’Espanyol, que si ara la copa, que si “mira ara què fan, un partit de la Penya” o si “mira, ara juga l’Uni Girona”, tot suma. Soc dels que no se saben les alineacions i dels que a vegades simplement el partit el tinc posat de fons. Però, coi, a vegades faig un salt no pas per cap jugada sinó sentint algunes retransmissions. Els confesso que quan escric rere meu hi passa un corrector, i que ja entenc que rere un locutor de ràdio això no és que sigui difícil sinó que és impossible. Però, cal que en una retransmissió esportiva em parlin tant sovint del cansanci dels jugadors? Coi, quin mal d’orelles. No m’acostumaré mai a sentir que el partit ha començat a les vuit i mitja en comptes de dos quarts de nou, i ara de tant en tant sento que el xut ha sigut tremendo i que hi ha un cansanci molt gran. Si fos una anècdota i ho hagués sentit només en una ocasió, els ben asseguro que això no ho escriuria. No crec que ho admeti, la Corpo, l’ús del terme cansanci, ni cap de les emissores privades en què també ho he sentit. I posats a fer, ara que m’hi he embolicat i que corro el perill de fer enfadar algun col·lega periodista, a mi em sembla que tampoc passaria res si algunes retransmissions esportives fossin més això, retransmissions esportives, que no pas una discussió sobre el sexe dels àngels o un llistat de restaurants de la zona propera a l’estadi on s’hi menja bé. No em facin cas. Ni hi entenc res d’esports ni dec tenir raó. Si no, en comptes d’escriure aquí escriuria a L’Esportiu.