Opinió

Tribuna

Escenari endimoniat

“Sánchez decideix, o voluntat de consolidar un diàleg amb la intenció de trobar una solució política, com correspon a una democràcia plena, o eleccions avançades i tripartit de l’horror.

Ahir va començar l’igno­miniós judici con­tra els pre­sos polítics cata­lans, que fa un any que estan en presó pre­ven­tiva, la qual cosa “suposa una vul­ne­ració del dret de les per­so­nes encau­sa­des a pre­pa­rar una defensa efec­tiva, i [a més] els delic­tes que s’impu­ten són abso­lu­ta­ment des­pro­por­ci­o­nats, ja que en cap cas es van moti­var situ­a­ci­ons de violència per part de la població o el govern català, tal com dife­rents tri­bu­nals de països euro­peus han reco­ne­gut” (Carta de l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, del 9 de febrer als pre­si­dents de la Comissió Euro­pea, Jean-Claude Juncker; del Par­la­ment Euro­peu, Anto­nio Tajani, i del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk). Diu­menge va tenir lloc la fra­cas­sada mani­fes­tació de l’odi a Madrid (45.000 per­so­nes vin­gu­des d’arreu de l’Estat amb auto­cars pagats pel PP), impul­sada per la dreta espa­nyola (a Espa­nya ja no hi ha cen­tre­dreta, només dreta extrema) i per l’extrema dreta (Vox, Hogar Social, España 2000, Falange, Demo­cra­cia Naci­o­nal...) en què també hi era “sense cap com­plex”, segons va dir, Manuel Valls.

I fa sis dies que Pedro Sánchez va sus­pen­dre el diàleg amb ERC i el PDe­CAT després que enre­gis­tres­sin l’esmena a la tota­li­tat dels pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat (PGE), que avui es dis­cu­tei­xen al Congrés dels Dipu­tats i que havien de per­me­tre com­ple­tar la legis­la­tura espa­nyola (i pot­ser la cata­lana arran de les ame­na­ces del PP, Cs, Vox, segons com vagin les més que pro­ba­bles elec­ci­ons legis­la­ti­ves avançades). A Sánchez li han tre­mo­lat les cames davant l’embat del parc juràssic del PSOE (Felipe González, Alfonso Guerra...) i d’uns barons ter­ri­to­ri­als (Emi­li­ano García-Page, Javier Lambán, Susana Díaz...) més pre­o­cu­pats per con­ser­var les seves pol­tro­nes que no pas per fer peda­go­gia del diàleg per solu­ci­o­nar un con­flicte polític, i l’esco­mesa d’una dreta des­bo­cada que li ha dedi­cat tota mena d’insults i acu­sa­ci­ons de traïdoria per tren­car Espa­nya (això ja ho deien de José Luis Rodríguez Zapa­tero per haver inten­tat un final dia­lo­gat de la violència a Euskadi).

Enric Marín i Joan M. Tres­ser­ras (Ober­tura repu­bli­cana, 2018) cre­uen que l’1 d’octu­bre va ser “l’acte de deso­bediència democràtica pacífica més mas­siu dels que s’han produït a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mun­dial”. I, en tot cas, va ser un dels més mul­ti­tu­di­na­ris, una gran victòria de la volun­tat democràtica de la ciu­ta­da­nia, a pesar de la bru­ta­li­tat de les for­ces poli­ci­als i un enorme fracàs polític del govern de Mari­ano Rajoy. Després, s’han comès errors (deriva uni­la­te­ral, no con­si­de­rar que la majo­ria social era insu­fi­ci­ent, des­fa­vo­ra­ble con­text euro­peu –i inter­na­ci­o­nal– després del Bre­xit, menys­va­lo­ració de la reacció i la força repres­siva de l’Estat, manca d’acció de govern), però menys que un PSOE neces­si­tat dels vots d’ERC i del PDe­CAT per apro­var els PGE. Sánchez es va equi­vo­car en donar suport al 155 i també en no fer el gest de rec­ti­fi­car les acu­sa­ci­ons de la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat, tal com indi­ca­ven el novem­bre pas­sat tres-cents pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris de dret que con­si­de­ra­ven un “error” qua­li­fi­car els fets del 20 de setem­bre i de l’1 d’octu­bre del 2017 de delicte de rebel·lió o de sedició. Tam­poc Pas­qual Sala, expre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i del Tri­bu­nal Suprem, veia aquests delic­tes i només, pot­ser, els de desor­dres i deso­bediència. I, encara no fa un mes, el pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, decla­rava en una entre­vista que “no hi ha hagut rebel·lió o secessió. Hi ha hagut deso­bediència i, pot­ser, l’intent d’alguna cosa que final­ment no va ser”. I no és excusa que a Espa­nya hi hagi sepa­ració de poders, perquè el fis­cal gene­ral de l’Estat el nomena el govern i la no rec­ti­fi­cació de la fis­ca­lia –d’on deriva la presó pre­ven­tiva– és, en dar­rera instància, res­pon­sa­bi­li­tat del govern.

En fi, The Eco­no­mist Inte­lli­gence Unit incloïa Espa­nya el 2108 en el lloc dinou entre els vint països qua­li­fi­cats de democràcies ple­nes, però amb tendència a la baixa en els dar­rers anys, perquè, com asse­nya­lava l’informe del 2017, “l’intent del govern espa­nyol d’atu­rar per la força el referèndum il·legal d’inde­pendència de Cata­lu­nya de l’1 d’octu­bre i el trac­ta­ment repres­siu con­tra els polítics inde­pen­den­tis­tes, que s’enfron­ten a greus càrrecs i a penes de presó de 30 anys”, fan que Espa­nya pugui esde­ve­nir una “democràcia defec­tu­osa”. I en això estem, Sánchez deci­deix, o volun­tat per con­so­li­dar un diàleg amb la intenció de tro­bar una solució política, com cor­res­pon a una democràcia plena –i de retruc apro­vació dels PGE–, o elec­ci­ons avançades i tri­par­tit de l’hor­ror.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia