La foto de la vergonya

Tot i espe­rant de fa temps el moment del judici de l’1-O, l’impacte de la pri­mera jor­nada va ser bru­tal. I no només per l’espec­ta­cle i el des­con­trol a les por­tes del Suprem, mare­jant els fami­li­ars dels pre­sos polítics per poder entrar, amb repre­sen­tants de Vox fent mítings elec­to­rals davant dels micròfons o, ja a dins, amb les quei­xes dels peri­o­dis­tes als quals es va negar la imatge dels diri­gents inde­pen­den­tis­tes entrant a la sala segona. El xoc més gran va ser la pri­mera foto­gra­fia de tots ells asse­guts al banc dels acu­sats. Més d’un any després, els vèiem, els reco­neixíem i intentàvem ende­vi­nar els can­vis pro­vo­cats per la pri­vació de lli­ber­tat. Vam veure que, per sort, no han pogut fer res con­tra el som­riure del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral. Arren­gle­rats en tres files i de davant a dar­rere: Joa­quim Forn, Raül Romeva i Oriol Jun­que­ras, a la pri­mera; Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, a la segona, i Dolors Bassa, Carme For­ca­dell i Jordi Cui­xart, a la ter­cera. Merit­xell Borràs, Santi Vila i Car­les Mundó s’asse­ien a l’última. Era i és la foto­gra­fia de la ver­go­nya per a un estat, l’espa­nyol, que es diu democràtic i que pre­su­meix, ara més que mai, de res­pec­tar drets i lli­ber­tats. La imatge del Suprem refuta qual­se­vol anunci que es vul­gui ven­dre a l’exte­rior. Tots els eslògans, inva­li­dats davant la cons­ta­tació que a Espa­nya al segle XXI es jut­gen idees i adver­sa­ris polítics. La ins­tantània del 12 de març del 2019 n’és la prova.