Bucle

Vam sen­tir, ahir, els argu­ments de la part acu­satòria per reba­tre el caràcter polític del judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes, igno­rant que les que­re­lles van ser uti­lit­za­des com a armes per der­ro­tar el procés. “Es jut­gen fets, no idees”, va pro­cla­mar el fis­cal Zara­goza, que va apro­fi­tar l’ocasió per negar el dret d’auto­de­ter­mi­nació dels cata­lans. El pro­blema, és clar, és quina versió dels fets pre­valdrà i com es demos­trarà una violència ine­xis­tent, però necessària per jus­ti­fi­car els delic­tes de rebel·lió i sedició.

Però tot això queda en l’àmbit dels tri­bu­nals i ja ho ani­rem veient con­forme es vagi desen­vo­lu­pant el judici oral. En l’àmbit estric­ta­ment polític, la sentència ja fa temps que ha estat dic­tada con­tra el dret dels cata­lans a deci­dir la seva relació amb Espa­nya. La nega­tiva a reconèixer Cata­lu­nya com un sub­jecte polític amb poder per nego­ciar amb l’Estat la manera d’apro­fun­dir el seu auto­go­vern és una cons­tant en la història política recent.

L’últim cop de porta a les aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes, l’acaba de donar el govern Sánchez qua­li­fi­cant de “pro­vo­cació” i “xan­tatge” el fet de voler man­te­nir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació en l’agenda d’un hipotètic diàleg amb la Gene­ra­li­tat. “No accep­ta­rem ni ara ni mai l’auto­de­ter­mi­nació” de Cata­lu­nya, ha dit la minis­tra d’Hisenda. Queda clar. I, ara, alguna idea cons­truc­tiva per sor­tir del bucle?