LA GALERIA
La Simfònica fa 10 anys
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és una realitat gràcies a la inspiració de Narcís Lagares i la tossuderia d’en Josep
El dijous 28 de febrer s’entregaran els XXI Premis de la Música Catalana, més coneguts per premis Enderrok, que atorga aquesta revista musical imprescindible. Es farà a l’Auditori de Girona, i al marge de guardonar els millors discos, cançons, artistes, sales i treballs musicals catalans de l’any, s’entregarà el premi a la trajectòria a Joan Manuel Serrat i La Trinca rebrà el premi Enderrock d’Honor. Valdrà la pena. Per tercer any consecutiu la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ha arribat a la final, i per tant aspira al premi de votació popular en l’apartat de Millor Disc de Clàssica. Els dos anys anteriors l’ha guanyat per Tossudament Llach, el 2017, i Cançó d’amor i de guerra l’any passat. De fet, avui s’acaba el període de votacions, i si ho desitgen poden votar aquesta obra, o qualsevol de les altres a www.enderrock.cat/votaciopopular. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, dirigida per Francesc Cassú, és possible per la feina de molta gent, però va néixer de la inspiració de Narcís Lagares i la tossuderia del seu fill Josep, ànimes de l’empresa Metalquimia. Aquella idea que podia semblar esbojarrada, de barrejar músics professionals veterans, com són els components de La Principal de la Bisbal, amb joves valors de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, un projecte pedagògic de l’Orquestra de Cadaqués ha reeixit i arriba al seu desè aniversari. El seu èxit, i el dels seus enregistraments, l’han fet popular arreu. Per celebrar aquest aniversari portaran de gira Cançó d’amor i de guerra, amb els solistes Marta Mathéu, Roger Padullés i Toni Marsol i la Polifònica de Puig-reig a la part coral. Portaran a Viladecans, Terrassa, Puig-reig i Manresa la versió íntegra d’aquesta peça emblemàtica de la lírica catalana, inspirada en els fets que s’esdevenen en un poble del Vallespir durant la Revolució Francesa. Aquesta nova versió de l’obra de Rafael Martínez Valls de 1926, prohibida inicialment per la censura de l’època, recupera dos números inèdits de la partitura original i els textos parlats de l’obra. Una bona celebració per a la Simfònica, que fa mesos va estrenar Llull, la primera òpera en català, amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, que ha estat ben rebuda per la crítica i amb gran entusiasme pel públic, i que ara aspira al guardó de Millor Disc de Clàssica dels premis Enderrok d’aquest any.
