Evidència de candidesa

Tenim en aquests país el mal cos­tum de ser escru­po­lo­sos en excés en massa coses. Una d'elles en l'apli­cació de la paraula pre­sumpte tant si és en forma d'adjec­tiu com de subs­tan­tiu. No és que no m'agradi con­si­de­rar la pre­sumpció d'innocència com un valor. És que trobo una ofensa a la intel·ligència de les per­so­nes cor­rents diluir la res­pon­sa­bi­li­tat dels cri­mi­nals gràcies a la vague­tat d'aquest con­cepte i a la pressió dels que l'esgri­mei­xen des de les tro­nes polítiques, des dels mit­jans de comu­ni­cació o des dels des­pat­xos de defensa dels acu­sats, impo­sant l'afir­mació que tot­hom és inno­cent si un jutge no el con­demna.

Tot­hom sap –o ho hau­ria de saber, a aques­tes altu­res– que un jutge pot con­dem­nar o no con­dem­nar segons l'habi­li­tat que tin­guin els advo­cats en la defensa del cas o els fis­cals en la fona­men­tació de les pro­ves. Per tant, com bé diu una defi­nició ame­ri­cana, la justícia con­sis­teix a saber qui té el millor advo­cat i no a saber qui és inno­cent i qui és cul­pa­ble. Cons­ci­ents d'això, per què hem de fer ser­vir la paraula pre­sumpte quan algú per­fec­ta­ment iden­ti­fi­cat clava vint gani­ve­ta­des a un altre però no ha estat encara jut­jat?

O per què hem de ser ser­vil­ment res­pec­tu­o­sos quan algú reclama aquesta deno­mi­nació per a tots aquests diri­gents i tes­ta­fer­ros del Par­tit Popu­lar rela­ci­o­nats amb els casos Gürtel i Palma Arena dels quals s'ha expli­cat ja de totes les mane­res pos­si­bles que for­ma­ven una veri­ta­ble cor­retja de trans­missió d'influències, cor­rupció i enri­qui­ment a costa del diner públic, que recor­ria tota la geo­gra­fia ibèrica i balear amb el vis­ti­plau de diri­gents polítics de pri­meríssima fila d'aquesta fili­ació? Som prou cons­ci­ents que el vere­dicte final –com en qual­se­vol altre cas– pot estar con­di­ci­o­nat per pres­si­ons polítiques i soci­als i també per tec­ni­cis­mes legals? Vol­dria dir això que una sentència favo­ra­ble als impu­tats cer­ti­fi­ca­ria la seva innocència moral a més a més de la penal? Són casos com aquests en els quals la uti­lit­zació de la paraula i del con­cepte de pre­sumpció d'innocència ens fan posar cara de babaus, ens la fan caure de ver­go­nya i ens pro­por­ci­o­nen l'única evidència inqüesti­o­na­ble sense cap pre­sumpció pos­si­ble: la nos­tra can­di­desa.